ANÀLISI

El triomf de 'Campeones', un desenllaç sorprenent en els Goya 2019

Tot semblava encarrilat perquè 'El Reino' s'emportés el premi gros, però, zas, la comèdia de Fesser se'l va ficar a la butxaca

2
Es llegeix en minuts
zentauroepp46809096 graf768  sevilla  02 02 2019   integrantes de la pel cula  c190203012555

zentauroepp46809096 graf768 sevilla 02 02 2019 integrantes de la pel cula c190203012555 / Ballesteros

Assimilada en la mesura possible la incomprensible absència –ja comentada per Desirée de Fez a la seva columna d’opinió de divendres passat en aquest diari– de ‘Quién te cantará’ en la llista dels cinc títols que optaven a la millor pel·lícula, en aquesta edició dels Goya, més que en altres ocasions, es dilucidava el triomf, almenys pel que fa a l’obtenció dels guardons, entre els conceptes de cine d’autor, cine-manifest i cine comercial o ‘més’ de públic.

Entre l’estil de no-ficció i la captura del pas del temps d’‘Entre dos aguas’ i el to lleuger i amable de la comèdia ‘Campeones’, amb els altres tres films actuant de frontisses entre tendències: ‘El Reino’ representa un cine personal i compromès que també busca la màxima audiència, ‘Carmen i Lola’ tracta un tema social delicat i ‘Todos lo saben’ respon a un criteri híbrid, amb el seu repartiment ple de noms de l’‘star-system’ espanyol dirigits per un autor del prestigi internacional de l’iranià Asghar Farhadi.

A mesura que desfilaven els premis, entre al·legats reivindicatius, batucades, humoristes penjants, els problemes per obrir els sobres amb el nom de premiades i premiats, la presència de la flor i nata del cine de terror espanyol (tot un detall normalitzar el gènere fantàstic i terrorífic en una cinematografia en què durant dècades s’ha vist com un rara avis), la bellíssima interpretació a càrrec deRosalíade ‘Me quedo contigo’ de Los Chunguitos (inclosa en el film deCarlos Saura ‘Deprisa, deprisa’), i discursos institucionals, no estava clar del tot per on acabarien anant les coses. Però hi havia alguna cosa en l’ambient que tendia cap a ‘El Reino’, i així ho van anar testificant els premis al millor guió original, muntatge, so, actor de repartiment, música i actor principal, ja a l’avantsala dels grossos.

Sorogoyen va tenir el detall i l’elegància de reconèixer que Isaki Lacuesta havia fet la millor pel·lícula, ‘Entre dos aguas’

Notícies relacionades

‘El reino és un film que satisfà un ampli espectre d’espectadors, encara que no ha tingut l’èxit comercial esperat. És així pel tema que tracta, el que denuncia i com ho denuncia, amb aquest estil agitat que és característic del directorRodrigo Sorogoyendes del seu anterior llargmetratge, ‘Que Dios nos perdone’. Però, amagada, hi havia ‘Carmen y Lola’, una pel·lícula que hauria d’haver fet més soroll del que ha fet per la seva manera de plantejar l’homofòbia en un context tan definit com el d’una comunitat gitana. El Goya a la millor direcció novella per a la seva realitzadora,Arantxa Echevarría,semblava inaugurar de sobte una baralla més igualada, i deixava ja definitivament de banda les altres tres pel·lícules nominades.

I llavors va arribar el Goya al millor director per a Sorogoyen, que va tenir el detall i l’elegància de dir-li a Isaki Lacuesta que havia fet la millor pel·lícula d’aquest any, ‘Entre dos aguas’, una opinió que molts compartim. I amb aquest premi atorgat, tot semblava encarrilat perquè ‘El Reino’ guanyés però, zas, ‘Campeones’ se’l va ficar a la butxaca en un esprint final sens dubte inesperat. Sorpreses que et dona la vida, encara que la lògica ens recorda que havia sigut la pel·lícula escollida perquè competís en els Oscars.H