Martel refunda el Lliure per acostar-lo als nous creadors

Juan Carlos Martel (Barcelona, 1976), nou director general del Teatre Lliure, ha presentat aquest dimecres els principals eixos del seu programa per als pròxims quatre anys al capdavant de la institució. "Hem d’actualitzar i refundar el Lliure", va assenyalar en la roda de premsa que va oferir acompanyat de treballadors del teatre i de Ramon Gomis, president de la Fundació Teatre Lliure-Teatre Públic de Barcelona. Martel vol que el teatre reflecteixi la societat i que sigui "exemple d’identitat col·lectiva, compartida, diversa, transversal i transparent". Seguint aquesta última premissa, aquest divendres, en el seu debut en el càrrec, el Lliure penjarà a la web tant el projecte amb què es va presentar a concurs com els resultats de l’estudi psicosocial sol·licitat pel Comitè d’Empresa després que una actriu acusés de tracte vexatori l’anterior director, Lluís Pasqual, que va dimitir a finals d’agost al no sentir-se recolzat pels treballadors.

El sou de Martel no tindrà res a veure amb la voluminosa remuneració del seu antecessor. Cobrarà 96.000 euros bruts i 25.000 com a màxim per obres muntades. Ell, igual que la resta dels creadors, no podrà estrenar projectes dues temporades consecutives al Lliure. Aposta per la diversitat i l’amplitud de mires: "La cultura de Barcelona té molts més colors que els que mostrem".  I per fer del Lliure "una casa de la cultura oberta a tothom, no només a les arts escèniques, integradora i oberta". 

Jan Fabre, en dubte

Martel recolzarà els nous creadors de diferents formes, mitjançant residències però també amb un projecte destinat a companyies joves i independents a les quals es cediria durant un temps la programació i la gestió de l’Espai Lliure, una sala amb 172 localitats. El públic notarà els canvis a partir de la pròxima temporada, que reduirà el nombre d’espectacles i es dividirà en dos: del setembre al gener i del febrer al juny. O potser abans. "Una de les primeres coses que faré és estudiar la relació contractual amb la companyia de Jan Fabre". El polèmic director, investigat per assetjament sexual, està previst a finals d’aquesta temporada amb 'Mount Olympus', que va esgotar localitats. No és un espectacle barat i no descarta destinar aquests diners a altres propostes, si és necessari.            

Tot i que va ser ajudant de direcció en alguns muntatges de Pasqual i coneix la casa, el seu estil no serà continuista. Martel, primer director d’aquest teatre amb 41 anys d’història elegit per concurs, vol un Lliure sense personalismes. El seu mandat no girarà artísticament entorn de la figura del director. Comptarà amb diversos comitès per ajudar-lo en la seva feina: Transparència i Paritat (capitanejat per Clàudia Cedó i Isaias Fanlo); Dramatúrgia (Juan Carlos Olivares i Victoria Spunzberg); Lectura de Textos (Íngrid Guardiola i Marc Artigau); Educació (Ester Rovira i Serge von Arx); Residències (Mireia Estrada i Pau Català); Projectes Internacionals i Noves Veus (el mateix Martel i Georgina Oliva, la seva adjunta a la direcció artística); Escola de Pensament (Marina Garcés i Albert Lladó); Fundació (Neus Masferrer i Jordi Sellas), i Lliure en Viu (Carme Fenoll i Oriol Pastor). Aquest últim serà clau per connectar i fidelitzar el públic via digital. Inclou, entre d’altres, la creació del Canal Lliure, on es volen gravar totes les produccions, i la creació d’una biblioteca digital d’accés públic. 

Falten diners

El seu pla necessita diners. "El Lliure no pot funcionar amb menys de 10 milions d’euros de pressupost". El del 2018 és de 8,7 milions amb uns ingressos propis d’1,7 i es proposa aconseguir els tres milions d’aquí a quatre anys gràcies a una nova àrea de màrqueting i captació de recursos. "La gent del Lliure està molt preparada i s’ha d’optimitzar aquest capital humà", va declarar Martel, que va deixar ESADE per estudiar i dedicar-se al teatre. Va aconseguir el seu primer treball en el sector al TNC com a cambrer al bar i va aprendre, treballant com a ajudant de direcció, de Toni Casares, Carme Portaceli, Calixto Bieito i Paco Azorín, entre d’altres. 

Els canvis al Lliure ja s’estan notant. Les antigues col·laboradores de Pasqual que han portat les regnes del teatre des del setembre preparen les maletes. Clara Rodríguez, la seva dona de confiança en la gestió econòmica, deixa una plaça vacant. Aurora Rosales, mà dreta de Pasqual en la programació, no descarta continuar col·laborant amb ell al Teatre del Soho d’Antonio Banderas, a Màlaga, el nou repte professional de l’exdirector del Lliure.     

Paritat

Per a Martel, el decàleg de mínims del seu projecte planteja la redistribució de recursos per a la producció amb criteris de qualitat, transparència i inclusió social, el recolzament anual almenys a un artista nou i la prohibició de repetir dos anys seguits un creador. Defensarà la màxima paritat en la programació i els equips artístics així com la llibertat ideològica i artística de tots els projectes. També planteja incidir en el sistema educatiu, i generar sinergies amb altres institucions tant culturals com socials és un altre dels seus objectius. Per exemple, "col·laborar amb el Sónar, amb la Biennal del Pensament," amb museus o entitats veïnals són algunes de les seves idees.

Notícies relacionades

Una ‘a’ que vol dir ‘no’

Netflix narra ‘El caso Asunta’ sense permís dels implicats

L’últim muntatge que Martel va dirigir al Lliure, l’aclamat 'Sis personatges-Homenatge a Tomàs Giner', protagonitzat per alguns sense sostre i realitzat en col·laboració amb la Fundació Arrels, dona una idea de l’esperit del nou Lliure. Va avançar que el seu pròxim muntatge, un encàrrec del Grec previ a la crisi del Lliure, també incidirà en l’àmbit social. S’estrenarà aquest estiu a Gràcia i es veurà al principi de la pròxima temporada. Aquesta coproducció, juntament amb una altra, també del Grec, i un espectacle d’exhibició, és l’únic que ara per ara té el teatre previst per a la pròxima temporada.   

La nova direcció es posarà en marxa coincidint amb els canvis d’estatuts del Lliure, una tasca que ha d’estar llesta abans de l’estiu, imprescindible per renovar el funcionament intern. "Jo sol no puc refundar el Lliure, necessito el recolzament de tots", va recordar Martel conscient que algunes de les mesures anunciades requereixen l’aprovació del patronat, en què el director hi té veu però no vot.