Anar al contingut

ofici perdut

El pare de Bayona decora els Verdi amb un mural cinematogràfic de vella escola

Juan Antonio García va inaugurar la seva obra durant el Dia de Portes Obertes dels cines

Juan Manule Freire

El pare de Bayona decora els Verdi amb un mural cinematogràfic de vella escola

FERRAN NADEU

Els Cines Verdi van viure dijous la seva nit de més col·lapse humà en, potser, tota la seva història. Era el clímax del seu Dia de Portes Obertes, una jornada organitzada per celebrar l’acabament de la primera fase de reformes a les seves instal·lacions, que ha portat so 7.1 a les nou sales o una pantalla 4K al Verdi Park. Durant aquest dia, des de les 11.30 h fins a la nit, els espectadors van poder disfrutar de les pel·lícules programades al preu popular d’un euro.   

En particular, el replà de les sales 4 i 5, a la primera planta, semblava la cabina dels germans Marx. Era un superpoblat encreuament de camins on confluïen els espectadors que feien cua per a ‘Roma’ (“que ratetes que som tots, l’han hagut de posar a un euro”, es va sentir dir a algú) i els convidats i periodistes convocats a la inauguració del mural que des d’ara decorarà el primer pis: una gran obra de Juan Antonio García, pare del cineasta J. A. Bayona i cartellista de cine durant els anys 80.

A la crida hi va acudir la seva família, incloent J. A., que a més hi va ser per treballar: està rodant des de fa un any material per a una pel·lícula sobre el seu pare. També l’alcaldessa Ada Colau i la consellera de Cultura, Laura Borràs; la directora Isabel Coixet, o el director del festival de Sitges, Àngel Sala.

El mural reuneix figures populars de la història del cine, icones premsades en la memòria col·lectiva, en un marc conceptual bastant goyesc: es pot llegir el famós “El sueño de la razón produce monstruos”, i a l’extrem esquerre apareixen un grapat de figures com serveis de ‘L’aquelarre’, observats pel mateix pintor, o millor, pel Francisco Rabal de ‘Goya en Burdeos’.

La col·lecció d’icones fílmiques inclou Steve McQueen saltant en la Triumph TR6 Trophy de ‘La gran evasió’; Uma Thurman al pòster de ‘Pulp Fiction’; el dictador de Tomania acariciant el seu globus terraqüi (‘El gran dictador’, per cert, es podrà veure als Verdi en el tercer BCN Film Fest); els humans primitius del pòster d’‘La recerca del foc’; el traficant d’esclaus reformat que encarnava De Niro a ‘La missió’, i, finalment, l’arbre monstruós d’‘Un monstre em ve a veure’, de J. A. Bayona.

Li preguntem a Juan Antonio García si aquesta és la seva pel·lícula favorita de Juan Antonio Jr. O si escollir una entre les seves quatre pel·lícules seria com escollir entre els seus quatre fills. “M’agraden totes”, afirma. “Per la fermesa que té de fer cine com a artesania”, precisa. “Jo de les seves pel·lícules no em quedo amb l’espectacle, sinó els petits moments, com quan el nen d’‘Un monstre em ve a veure’ està avorrit i trist i acaricia la ceràmica. O a ‘Jurassic World: el regne caigut’, quan el dinosaure toca a la finestra de l’habitació on dorm la nena. Jo crec que són aquells moments els que arriben a la gent”.

“Tota la meva vida he sigut pintor industrial”, ens explica Juan Antonio Sr. “Quan Franco va morir, tots els capitals se’n van anar i em vaig trobar a la corda fluixa. Un amic em va dir si volia treballar en un taller on es feien cartells, i hi vaig passar cinc anys, fent sobretot peces per als Balañá”. Dels seus treballs, recorda amb especial afecte els cartells de ‘El colós en flames’ o alguns títols de la saga ‘Superman’.

A casa, recorda, es respirava molt art: “Jo he sigut un cinèfil tota la meva vida. D’això i de la literatura. Tots els meus fills es van quedar enamorats del cine. Bé, un en particular. Ens està sorprenent tots. ¡Fa deu anys que som a la voràgine, però encara no ens deixa de sorprendre! Després de situar-se el tercer a la taquilla mundial del 2018, poc més li queda per fer”. D’entrada, una pel·lícula sobre vostè, ¿no? “Sí, però no puc explicar gaire sobre ella”, avisa. “Jota és un tio molt reservat. Ni jo mateix he vist una sola imatge i porta filmant-me un any”.