Anar al contingut

CRÍTICA DE CINE

'Lo que esconde Silver Lake': un tractat de cultura popular

L'acció s'esdevé en una ciutat de Los Angeles filmada per moments com Alfred Hitchcock va filmar San Francisco a 'Vertigen'. Filmada també amb ecos del David Lynch de 'Mulholland Drive' i del Hitchcock reformulat per Brian De Palma

Quim Casas

ítem

Lo que esconde Silver Lake ★★★★

Direcció: David Robert Mitchell

Repartiment: Andrew Garfield, Riley Keough, Callie Hernandez, Topher Grace

Títol original:  'Under the silver lake'

País: Estats Units

Durada: 140 minuts

Any: 2018

Gènere: Thriller

Estrena: 28 de desembre del 2018

'It follows', el segon llargmetratge de David Robert Mitchell, va sorprendre fa quatre anys convertint-se en una de les propostes més originals del cine de terror, tant argumentalment com en la seva concepció del punt de vista. Aquell sotrac es prolonga ara amb 'Lo que esconde Silver Lake', una pel·lícula de catalogació més difícil –és drama, comèdia, 'thriller' i fantàstic amb tocs surrealistes, tot alhora– que acaba sent, sobretot, una original revisió de la mitologia i influència de la cultura popular nord-americana.

L’acció s’esdevé en una ciutat de Los Angeles filmada per moments com Alfred Hitchcock va filmar San Francisco a 'Vertigen’. Filmada també amb ecos del David Lynch de 'Mulholland Drive' i del Hitchcock reformulat per Brian De Palma. El resultat és un estil molt particular, que no amaga les influències però no es limita a testificar-les: en el cine nord-americà actual, David Robert Mitchell filma com ningú ho fa en la relació entre escenaris i personatges. 'It follows' en va ser una altra bona prova.

La trama és enrevessada, però no complicada. El seu protagonista, un jove avorrit en una urbanització de Los Angeles no menys avorrida, coneix una atractiva veïna que desapareix l’endemà coincidint amb l’assassinat d’un personatge públic i algunes coses més.

El personatge encarnat per l’atribolat Andrew Garfield deixa de banda la monotonia per instal·lar-se en l’extraordinari, com el protagonista de 'Vellut blau'. Buscant l’enigmàtica veïna, topa de cara amb una realitat igual d’enigmàtica en la qual les cançons rock tenen missatges ocults, els misteris es resolen mitjançant la guia utilitzada pels indigents als anys 30, l’ombra de Kurt Cobain flota en l’ambient i les heroïnes del cine mut tornen d’entre el cel·luloide mort.