FINAL D'UN PROCÉS D'ELECCIÓ TRAUMÀTIC

Muñoz Machado, nou president de la RAE

El prestigiós jurista s'imposa en la segona votació al periodista Juan Luis Cebrián

zentauroepp41122422 muoz machado181220201655

zentauroepp41122422 muoz machado181220201655 / JUAN MANUEL PRATS

2
Es llegeix en minuts
El Periódico

El prestigiós jurista Santiago Muñoz Machado ha sigut elegit nou president de la RAE en la votació celebrada aquest dijous a la tarda a la seu de la institució. Nascut fa 69 anys a Pozoblanco, Còrdova, substituirà al càrrecDarío Villanueva, que va anunciar el 4 d’octubre passat que no es presentaria a la reelecció. El nou president s’ha imposat per majoria absoluta a l’altre gran favorit, el periodista Juan Luis Cebrián, i al filòleg José Antonio Pascual.

Catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat Complutense de Madrid, elegit a finals del 2012 per ocupar la butaca ‘R’ de la Real Academia després de la mort del’il·lustrador i humorista Antonio Mingote, Muñoz Machado va participar en l’elaboració del projecte de la Constitució espanyola durant la transició. Entre els seus reptes estan redreçar el rumb econòmic de la institució i abordar el polèmic tema del llenguatge inclusiu.

Víctima de les retallades

El que ha sigut considerat el procés d’elecció més traumàtic de la història de la RAE va començar el 4 d’octubre passat, quan Villanueva va sorprendre amb l’anunci que no es presentaria a la reelecció. El context era complicat. La RAE ha vist minvar de manera substancial en els últims anys l’assignació de fons públics, que a l’empara de la crisi i les retallades públiques ha passat de 3,5 milions el 2008 a 1,6 milions el 2017. Els detractors del director sortint li retreuen no haver sabut convèncer els governs de Zapatero i Rajoy de la importància diplomàtica de la RAE, que alguns consideren qüestió d’Estat. Pel que sembla,l’alt grau de contestació interna que havia generat el seu mandat va ser una de les raons que el van portar a apartar-se del càrrec.

El també guanyador del Premi Nacional d’Assaig el 2013 pel seu treball ‘Informe sobre Espanya. Repensar el estado o destruirlo’, i, el mateix any, del Premi Nacional d’Història d’Espanya per la seva obra ‘Hablamos la misma lengua’, s’ha imposat per majoria absoluta a Cebrián i Pascual en la primera votació celebrada aquest dijous. Era una segona volta: en la primera, duta a terme una setmana enrere, cap dels candidats havia aconseguit la majoria absoluta necessària segons els estatuts.

Primeres declaracions

Notícies relacionades

Els acadèmics han optat per entregar la direcció de la RAE en aquest moment delicat a un home de perfil acadèmic, i declinat apostar per les virtuts de gestor de Cebrián. La candidatura del que fos director del diari ‘El País’ de 1976 a 1988 havia aixecat ampolles en alguns sectors de la Real Academia precisament per la seva vinculació amb un grup empresarial, el Grup Prisa, malgrat que Villanueva havia fet campanya per ell amb afirmacions com que en aquest moment financerament delicat la RAE necessitava un director amb experiència empresarial. El nou president –el 31è des que la institució va ser fundada el 1713– prendrà possessió en el ple del pròxim 10 de gener.  

“És una qüestió d’Estat que la Real Academia pugui funcionar amb normalitat i tingui les garanties econòmiques necessàries perquè el seu prestigi mundial creixi”, va declarar el nou president en una roda de premsa celebrada tot just conèixer-se el resultat de la votació. “El bon funcionament de l’acadèmia ha de considerar-se una qüestió d’Estat”.