Anar al contingut

SORPRENENT TORNADA

Javier Daulte reestrena '4D Òptic' amb el mateix repartiment 15 anys després

L'autor i director argentí dirigeix una versió més compacta de l'aclamada obra a la Biblioteca de Catalunya

Marta Cervera

PEP DAUDE

Javier Daulte reestrena '4D Òptic' amb el mateix repartiment 15 anys després
Javier Daulte reestrena '4D Òptic' amb el mateix repartiment 15 anys després
Javier Daulte reestrena '4D Òptic' amb el mateix repartiment 15 anys després

/

No és gens habitual interpretar un mateix muntatge 15 anys després amb el mateix repartiment. Però tot està a punt per recuperar des d’aquest dimecres a la Biblioteca de Catalunya '4D Òptic', un aclamat text del prolífic Javier Daulte (Buenos Aires, 1963). Per a l’autor i director argentí, que acaba de treure a Espanya la seva primera novel·la, 'El circuito escalera' (Anagrama), ha sigut interessant tornar a muntar l’obra amb David Vert, Sandra Monclús, Nora Navas, Albert Triola –que el 2004 va substituir el mort Quim Dalmau–Jordi Rico, Carme Poll, Nuria Legarda i Antònia Jaume.  

Aquesta obra amb intriga, realitats paral·leles i humor, una coproducció de la Beckett i el Lliure amb col·laboració de Temporada Alta, va suposar un revulsiu en l’escena catalana. "Hi va haver una comunió molt forta amb aquest grup d’actors", recorda Daulte. "El '4D' és una cosa que ens pertany. Va ser escrit a peu d’escenari per a ells i el petit fenomen que va suposar aquesta obra fa 15 anys justifica que l’hàgim volgut tornar a fer. Ens preguntem molt quin sentit tenia tornar a muntar-la més enllà de l’afecte que ens tenim i de la possible nostàlgia, perquè el treball de l’artista necessita una mica més. Però és una cosa que vas descobrint a mesura que treballes".

Llistó alt

Aquesta peça, protagonitzada per uns científics que descobreixen la quarta dimensió, va deixar el llistó molt alt. Fa 15 anys l’enyorat crític d’EL PERIÓDICO Gonzalo Pérez de Olaguer va escriure: "Extraordinari espectacle que ha estat concebut com un joc de ciència-ficció desenvolupat a ritme vertiginós. Brillant i innovadora aposta del panorama actual". Daulte la va crear per a aquest grup d’actors, i Toni Casares l’anava traduint al català. "Llavors a Barcelona no era tan comú veure un autor dirigint el seu text i simultaniejant els assajos amb la seva creació. Tampoc aquest tipus d’interpretació desolemnizada, més pròxima al realisme brut, on els actors no deien frases perfectes i es trepitjaven al parlar", recorda Casares. 

Daulte va començar a visitar Barcelona a partir de l’any 2000. Va ser en festivals com el de Sitges i el Grec. També va oferir tallers a la Beckett que li van permetre anar reforçant el seu vincle amb el teatre català. Gràcies a ells va muntar obres com 'Fuera de cuadro', una coproducció entre sales alternatives de Barcelona i Buenos Aires amb actors argentins i actrius catalanes. Després va arribar 'Gore', una obra que li va obrir moltes portes i va aplanar el camí per a '4D Òptic', la primera obra que va estrenar en català abans que en castellà. I després van venir altres estrenes com ara ‘Ets aquí?’, 'Nunca estuviste tan adorable' i la versió de 'La metamorfosi' de Kafka que va fer amb La Fura dels Baus. "Gran part de la meva vida i del meu teatre passa per Barcelona, on he tingut experiències meravelloses", reconeix Daulte.

Connectar amb els inicis

La primera versió es va estrenar a la sala La Planeta de Girona i, després, va fer temporada al Lliure dos anys consecutius. "Remuntar '4D' ens brinda ara la possibilitat d’encarar l’obra amb tota la professionalitat i maduresa adquirits aquests anys. I ens permet recuperar aquest esperit summament desinteressat que ho va fer possible la primera vegada".

En les arts és fonamental aquesta llibertat, ganes de descobrir i entrega desinteressada que un té quan comença, una època en què hi ha més somnis que certeses. "Retrobar-nos amb aquest esperit tenint tots una edat significa retrobar-se amb el millor d’un mateix. Per això vaig començar a escriure la meva primera novel·la: volia recuperar aquest espai d’escriure per a mi. Quan comences no saps si li anirà bé o malament, si es farà la teva obra o si el teu llibre es publicarà. Escrius perquè no ho pots evitar. Després ve la professió i et contracten", explica l’autor que va acabar Psicologia perquè veia difícil fer carrera al teatre. 

Una versió més reduïda i àgil

"Recuperar aquell esperit i amb els mateixos actors és un privilegi". Tant ell com la resta de l’equip tenen una mica la sensació de viure una cosa única. "És com estar fent possible l’impossible. I treballem molt, perquè cal fer bé la funció". Daulte ha fet bastants canvis a l’obra, però creu que els que van veure l’obra fa 15 anys no notaran grans diferències. "He retallat moltes coses perquè l’espectador d’avui va més ràpid i això permet anar més directe". A diferència de l’original, no hi ha mitja part.

Continua estimant Barcelona, tot i que la ciutat també ha canviat des del 2010. "Noto que hi ha més austeritat. Cada vegada hi ha menys diners i les coses són més cares". I afegeix: "El centre s’ha perdut per a la gent d’aquí. Cada dia camino del Born cap al Raval per venir al teatre: no sento el català, tot són estrangers". Però no tot són crítiques. "La part bona és que, des que me’n vaig anar, la Beckett va canviar de llar i s’han obert nous espais com el de La Perla".  

Temes: Teatre