Anar al contingut

ANÀLISI

Les 5 claus de l'èxit de la pel·lícula de Queen

'Bohemian Rhapsody', el 'biopic' sobre Freddie Mercury, s'ha convertit en el fenomen mundial, amb un milió i mig d'espectadors a Espanya

Beatriz Martínez

Les 5 claus de l'èxit de la pel·lícula de Queen

Photo Credit Alex Bailey

S’ha convertit en el fenomen cinematogràfic de la temporada. Número u de taquilla mundial inclosa Espanya, on ja l’han vist 1.500.000 d’espectadors i ha recaptat més de nou milions d’euros. Durant dos caps de setmana consecutius ‘Bohemian Rhapsody’ s’ha convertit en la reina indiscutible de la taquilla. Als Estats Units, amb 50 milions en els tres primers dies, va ser la segona millor entrada de la història per a un biopic musical després de ‘Straight Outta Compton’ el 2015. Un gran triomf per a una pel·lícula amb unes expectatives que es van veure amenaçades en nombroses ocasions durant el seu procés de preparació, entre altres coses per culpa de l’abandonament del director, Bryan Singer abans de finalitzar el rodatge. Però res d’això ha afectat una pel·lícula que s’ha convertit en la favorita del públic per dret propi. ¿Quines són les raons d’aquest èxit massiu?

1. Les cançons

La música és l’ingredient fonamental de ‘Bohemian Rhapsody’ . ¿Quants himnes de Queen han quedat incrustats en l’imaginari col·lectiu i formen part de la memòria històrica musical? Les cançons de Freddie Mercury i la seva banda han transcendit en el temps i no només s’identifiquen amb una època determinada, la dècada dels vuitanta, sinó que han saltat de generació en generació fins a convertir-se en la banda sonora de grans i petits. I tot gràcies a les seves enganxoses melodies, però també perquè connecten amb les pors i amb la necessitat de lluitar davant les injustícies i les adversitats ja des dels seus propis títols.

A la pel·lícula els responsables són conscients que les cançons són les veritables protagonistes de la funció, per això adquireixen un paper fonamental. No només es converteixen en el fil conductor de la trama, sinó que hi ha una voluntat específica de posar en focus el seu valor a través dels processos de composició de cada una d’elles, en especial el de ‘Bohemian Rhapsody’. Hi ha espai per a tots els grans temes de la banda, des del ‘Somebody to love’ al ‘I want to break free’ i fins a arribar a l’apoteosi final del concert Live Aid amb ‘We are the champions’ i ‘The show must go on’. ¿El resultat? Tothom surt taral·lejant les melodies. La pel·lícula és un autèntic karaoke.

2. Freddie Mercury

Per molt que pugui pesar-li a Queen, la figura de Freddie continua estant per sobre de la banda. El seu magnetisme i personalitat continuen constituint el principal motor d’arrossegament per a bona part d’un públic que l’identifica amb l’encarnació màxima de la icona, la llegenda del rock.

La presència de Freddy es troba present, amb les seves llums i les seves ombres, a cada un dels fotogrames de la pel·lícula, i d’això sens dubte és responsable l’actor que l’encarna. Rami Malek s’allunya de la caricatura per impregnar-se del rotund carisma que tenia l’artista, del seu domini de l’escenari, la seva presència totèmica i, alhora, la seva fragilitat en la intimitat per brodar un paper pel qual podria ser nominat a l’Oscar. No era un repte gens fàcil, aquest al qual s’enfrontava, i no obstant Malek ha aconseguit que, d’alguna manera, l’esperit de Mercury continuï viu durant el metratge de la pel·lícula i que l’espectador no pugui apartar la vista d’ell.

3. Pel·lícula familiar

Una de les grans crítiques que ha rebut la pel·lícula és la manera com s’ha enfocat la vida personal del cantant. Res de sexe, res de drogues i ni una menció al nom de la malaltia a causa de la qual va acabar morint Mercury, la sida. Però com deia el mateix Rami Malek en una entrevista en exclusiva a EL PERIÓDICO: “Els que vulguin autenticitat, que vegin un documental”. ‘Bohemian Rhapsody’ és una pel·lícula light perquè està feta per a tots els públics, perquè ningú pugui sentir-se ofès. I en aquest sentit, han demostrat ser molt conscients del material amb què treballaven per donar-li la volta, deixar de banda les misèries i arribar a la conclusió que aquí hem vingut a passar-ho bé, a disfrutar i a cantar. Una ‘feel good movie’ en tota regla en la qual no es jutja ni s’aprofundeix, simplement s’orquestra un tribut confeccionat a tall de xut d’energia en el qual l’important és la connexió emocional amb el personatge-icona.

4. Traspassa generacions

Segons el diari ‘The Telegraph’ la principal raó que sustenta l’èxit de la pel·lícula és que els nens adoren Queen. La qualificació per edats a Espanya ha sigut de ‘no recomanada per a menors de 12 anys’, precisament la franja (dels 12 als 17) entre la que ha obtingut un èxit més inesperat. Molts pensen que el fracàs de la pel·lícula de Disney ‘El cascanueces y los cuatro reinos’, que es va estrenar el mateix cap de setmana, té a veure amb el fet que part d’aquest públic va preferir veure ‘Bohemian Rhapsody’. Si a això li sumem totes les diferents generacions que han anat creixent amb la música de Queen, tenim un dels espectres més extensos de públic dels últims temps.

5. Pel·lícula esdeveniment

Tots els anys ens trobem amb una. Una pel·lícula que genera expectació abans de la seva estrena i que es converteix en un esdeveniment social. Tothom ha de veure-la i el seu impacte va propagant-se al llarg de les setmanes. Diuen que el terme el va inventar Steven Spielberg a partir de ‘Tauró’, però el cert és que en els últims temps aquest tipus de sensacions cinematogràfiques havien estat restringides a les sagues fantàstiques (‘El senyor dels anells’, ‘Harry Potter’, ‘Crepuscle’) o a pel·lícules de superherois (Marvel i companyia). Feia molt temps que una cinta allunyada d’aquestes coordenades aconseguia transcendir d’aquesta manera. No es tracta d’un èxit d’un sol cap de setmana, com passa amb algunes pel·lícules de terror, sinó que el seu eco continua ressonant gairebé 20 dies després de la seva estrena. ¿Arribarà fins al Nadal?