'La balada de Buster Scruggs': tots els Coen

L’autoria s’assenta a Netflix: en qüestió de poques setmanes, la plataforma ha estrenat pel·lícules exclusives i originals de Nicole Holofcener ('La tierra de las buenas costumbres’), Paul Greengrass ('22 de julio’),l’Orson Welles en persona ('El otro lado del viento’, acabada per un equip estel·lar) i, ara, els Coen, als quals seguirà al desembre Alfonso Cuarón amb l’oscaritzable 'Roma'.

'La balada de Buster Scruggs' havia de ser una minisèrie, però els seus sis relats sobre la frontera americana han acabat reunits en un film-òmnibus influït pels que es feien a Itàlia als 60. Té més en comú amb 'Ahir, avui i demà', dirigida només per De Sica, que amb una 'Boccaccio '70': els Coen firmen cada capítol, tot i que canviant de to amb cada història, en una ziga-zaga constant entre les seves conegudes diverses modalitats.  

En el cas de la història titular i inicial, estem al terreny del 'cartoon' de carn i ossos d’'Arizona baby'. Tim Blake Nelson (una altra vegada amb els Coen després d’'O brother!') encarna amb carisma infinit Buster Scruggs, un texà cantant, a imatge i semblança de Hank Williams, que se’n surt tan bé amb la guitarra com amb la pistola. Igual de divertida, a prop de la comèdia slapstick de '¡Ave, César!', és 'Near Algodones', amb James Franco com a lladre de bancs que no fa més que veure's (literalment) amb la soga al coll.

Amb la tercera història ('Meal ticket’) arriba un canvi seriós de to i es comença a trobar a faltar una mica temps de repòs per rentar el paladar. Liam Neeson és un xarlatà que fa negoci amb un home sense extremitats que recita passatges de Shakespeare i la Bíblia. Tot i que dura com les anteriors, es fa el doble de llarga. 'All gold canyon' també és morosa quant a ritme, però és impossible deixar de mirar Tom Waits com a metòdic i infatigable buscador d’or.

Notícies relacionades

¿Val la pena?

Premi al Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades

'The gal who got rattled' és l’únic relat amb protagonisme femení i el que més s'assembla a un drama directe, és a dir, el més semblant a 'Valor de ley’, anterior western estricte dels Coen. Zoe Kazan, potser millor que mai, és una devota episcopal per qui perd el cap el líder d’una caravana cap a Oregon. D’aquesta mena de nova 'Meek’s cutoff', els Coen salten a una cosa completament diferent: 'The mortal remains' és com 'Los odiosos ocho’ amb un gir final a la manera de Rod Serling, però resulta més fluixa en la suma d’aquestes parts.

Diverses pel que fa a tons i resultats, les històries de 'The ballad of Buster Scruggs' semblen unides, sobretot, per la ironia cruel que solen destil·lar els desenllaços: rialles contra la por de la mort.