Stan Lee, superproductor cinematogràfic

Al llibre ‘Shop talk. Conversaciones con Will Eisner’, el mort autor de ‘The Spirit’ conversa amb altres il·lustres autors de còmic nord-americans. En la seva xerrada amb Joe Simon, el cocreador de Capitán Amèrica, parlen d’Stan Lee. Simon comenta que va ser ell que el va ensenyar a escriure guions de còmics. Eisner el refuta dient que es va convertir en un magnífic guionista, però Simon replica: “És un productor magnífic”. No és una apreciació qualsevol. A més de la seva tasca com a escriptor a Marvel, Lee va ser també un formidable productor de sèries en paper i, anys després, qui va activar la franquícia cinematogràfica dels superherois Marvel.

No va ser tasca fàcil. El 2002, Lee va portar a judici l’editorial perquè no havia percebut res dels gairebé 800 milions d’euros que havia recaptat el primer ‘Spider-man’ de Sam Raimi. En aquell temps, Lee tenia una espècie de contracte vitalici en qualitat de president emèrit de Marvel d’un milió d’euros, a més d’un 10% dels beneficis de totes les pel·lícules inspirades en els personatges que havia creat. Marvel no volia pagar-li aquest percentatge. El 2005, un tribunal li va donar la raó a Lee. El primer film del qual va cobrar enterament els beneficis va ser ‘Spider-man 2’, que va guanyar... ¡332 milions d’euros!

Des d’aleshores, Lee va estar darrere de nombrosos projectes de la divisió cinematogràfica de Marvel en qualitat de productor executiu. Amb tot, els inicis com a productor no havien sigut prometedors amb la hilarant ‘Capitán Amèrica’ rodada el 1994, i es va foguejar a la televisió amb sèries d’animació sobre Hulk –amb la veu de Lou Ferrigno–, Estela Plateada i Spider-man.

‘Blade’, el 1998, va ser el començament de la gran era. Vindrien pel·lícules magnífiques amb decisiva participació de Lee movent els nous fils fílmics de la casa de les idees –els ‘X-Men’ de Bryan Singer, els ‘Spider-man’ de Raimi, els ‘Iron Man’ de Jon Favreau, ‘Los Vengadores’ de Joss Whedon, ‘Guardianes de la galaxia’, ‘Ant-man’, ‘Logan’ o les telesèries ‘Agentes de SHIELD’ i ‘Agent Carter’– però també alguns disbarats i fracassos considerables –el ‘Daredevil’ amb Ben Affleck, l’‘Elektra’ amb Jennifer Garner, el ‘Thor’ de Kenneth Branagh–.

Notícies relacionades

Mor Stan Lee, el geni que va donar dimensió humana als superherois

Els cameos superheroics de Stan Lee

Fascinat des de sempre pel cine, Lee va ser amic d’Alain Resnais, un gran amant del còmic. Va ser el director de ‘El año pasado en Marienbad’ que, després de donar-li el paper de narrador en el seu episodi del film col·lectiu ‘L’an 01’ (1973), el va animar a escriure el guió de ‘The monster maker’, film que mai va arribar a produir-se. Tampoc es va fer realitat el projecte sobre Spider-man que Lee i Resnais volien realitzar. Llàstima.

Amb el temps, Lee es va acostumar a realitzar cameos a l’estil d’Alfred Hitchcock (en té més de 50) a les produccions Marvel: els últims són com a jugador assedegat a ‘Black Panther’, conductor d’autobús a ‘Vengadores: Infinity war’ i l’home que passeja un gos al final de ‘Venom’, però les més memorables són d’‘X-Men’ (venedor de frankfurts) i ‘Els 4 Fantàstics i Estela Plateada’ (convidat en el casament). També va ser sucós el seu discurs a ‘Mallrats’ (1995), de Kevin Smith, apareixent del no-res per donar-li al protagonista consells per redreçar la seva existència. I com no podia ser de cap altra manera, va aparèixer a ‘The Big Bang Theory’: en un episodi del 2010, Sheldon i Penny s’acosten fins a casa seva per aconseguir un autògraf tot i que a Lee no li fa cap gràcia.