ESTRENES DE CINE DE LA SETMANA

'Millennium. Lo que no te mata te hace más fuerte': Lisbeth Salander ja és l'estrella

El carismàtic personatge agafa les regnes de l'acció en aquest lliurament dirigit per Fede Álvarez i inspirat per primera vegada en material literari no creat per Stieg Larsson

jgarcia45776783 icult  pelicula  millennium  lo que no te mata te hace m s f181108175321

jgarcia45776783 icult pelicula millennium lo que no te mata te hace m s f181108175321

4
Es llegeix en minuts
Beatriz Martínez
Beatriz Martínez

Periodista

Ubicada/t a Madrid

ver +

La saga ‘Millennium’ continua viva malgrat la mort del seu creador, Stieg Larsson. Els seus descendents s’han assegurat que així sigui i continuen explotant la gallina dels ous d’or a través de noves novel·les i, és clar, de les seves corresponents adaptacions.

Després que la versió nord-americana d’‘Els homes que no estimaven les dones’ (2011) dirigida per David Fincher no tingués continuació, ara els interessos semblen que es concentra en el nou material escrit. Per això s’ha començat des de zero: nou director i, el més important, nova actriu per encarnarLisbeth Salander, algú que fos capaç d’agafar el testimoni de Noomi Rapace Rooney Mara.

¿Por de les comparacions? Claire Foy, l’escollida, no sembla sentir pressió sobre això. S’ha esforçat molt a fer seu el personatge i ha treballat des de l’inici del procés en la seva configuració per crear-la tant per fora (amb un 'look' menys agressiu) com per dins. A més, segons l’actriu, que va assolir la fama i el reconeixement gràcies a la seva interpretació de la reina Elisabet II a la sèrie ‘The Crown’,ella té el mateix esperit rebel que el personatge: “No m’agrada que ningú em posi límits, ni que em diguin el que he de fer i el que no”.

1-estrenos-millenium / periodico

I és que, si alguna cosa caracteritza aquesta nova versió de ‘Millennium’ que posa en imatges la novel·la de David Lagercrantz ‘El que no et mata et fa més fort’, David Lagercrantz ‘El que no et mata et fa més fort’,és que per fi la pel·lícula se centra gairebé exclusivament en Lisbeth Salander. Ella és el motor de l’acció i el personatge de Mikael Blomkvist (aquesta vegada interpretat pel suec Sverrir Gudnason, molt més jove que el tristament mort Michael Nyqvist i també que Daniel Craig), es converteix en un simple observador secundari.

“Sé que potser això emprenya als blomkvistes”, fa broma Fede Álvarez, que ha dirigit aquesta nova versió. “Però el procés d’adaptació va partir d’una sola idea: Era necessari donar a Lisbeth Salander la seva pròpia pel·lícula”.Al director li semblava enutjós tornar a replantejar el personatge des dels ulls d’un home, tal com havia passat fins al moment. “Ha sigut assistent, musa, l’unicorn que caminava corrent a tall de mite. Ara era el moment perquè agafés les regnes del seu propi relat”.

"Sé que igual això emprenya els blomkvistes, però era necessari donar a Lisbeth Salander la seva pròpia pel·lícula"

Fede Álvarez

Director

Precisament just quan van començar a rodar la pel·lícula, va començar a desencadenar-se el moviment #MeToo i el personatge de Lisbeth Salander va cobrar una nova dimensió. “Ella és un recordatori constant dels abusos que han viscut moltes dones. Necessitem més que mai la Lisbeth”, continua Claire Foy. “Ha sigut emocionant formar part de tot això i ajudar a construir un món nou”.

A Fede Álvarez no el preocupa que es facin massa pel·lícules de ‘Millennium’ perquè, segons diu, hi ha personatges que es tornen tan icònics, que gairebé és una responsabilitat mantenir-los vius perquè continuïn estant en l’imaginari col·lectiu.

D’alguna manera... ¿podríem considerar Lisbeth Salander com una superheroïna? “En cap moment hem amagat les nostres intencions. Però a mi el que m’interessava de veritat és que en un moment donat es tragués la màscara i descobríssim que és tan humana com qualsevol de nosaltres, que comet error, tot i que ella ni tan sols sigui conscient de quins són”, diu el director.

“Ella és un recordatori constant dels abusos que han viscut moltes dones. Necessitem més que mai la Lisbeth"

Claire Foy

Actriu.

A Fede Álvarez el vam conèixer gràcies al ‘remake’ de ‘Possessió infernal’(2013), que es va convertir en un inesperat èxit de taquilla i més tard va tornar a sorprendre amb ‘No respires’ (2016). Dues cintes de baix pressupost en les quals va demostrar originalitat a l’hora d’acostar-se a l’horror a través les eines narratives, visuals i sonores tan estilitzades com efectives a l’hora de compondre atmosferes de gran impacte expressiu.

“Sempre he intentat construir les meves pel·lícules com una muntanya russa. Que comencin lentes i a partir d’un moment ja no parin i sigui tot vertiginós, una emoció darrere de l’altra”.

Notícies relacionades

‘Millennium: Lo que no te mata te hace más fuerte’,reconeix que ha s’hagut de moderar. No obstant, en ella hi trobem escenes d’acció d’una d’enorme, però alhora precisa complexitat. Aquí no hi ha sang com en els seus treballs previs, però sí personatges molt foscos. És una de les característiques que més l’han atret sempre del món que va crear Stieg Larsson. “Els personatges donen curs a les seves pròpies perversions, això no resulta gens convencional en el cine actual”, continua. “Expressen fantasies fosques i plaers inconfessables i les meves pel·lícules toquen aquests llocs”.

Tot i que el director és d’origen uruguaià (el seu pare va ser l’escriptor Luciano Álvarez), es va criar a Bèlgica i la família de la seva mare és sueca. Per això té tan interioritzat el paisatge nòrdic, on es desenvolupa l’acció. “Quan penso en fred, sento calor al meu cor”, diu. Però per a ell, ‘Millennium’, tot i que s’ambienta a Estocolm, transcendeix qualsevol ubicació per configurar en si mateixa un univers propi, com si fos un conte, una faula, en aquest cas de dues germanes que tenen un pare malvat. Una serà l’aranya que teixeixi la seva tela, i l’altra l’insecte destinat a caure-hi. I al final, descobrirem una moral.