Tots els camins de la SGAE porten a Teddy

Setmana decisiva per al futur de la SGAE i, per tant, per a les desenes de milers de músics, lletristes, dramaturgs, cineastes, coreògrafs, guionistes i altres creadors que esperen que la Societat General d’Autors i Editors que defensa els seus drets obri una nova etapa d’eficàcia en la gestió i de calma. No té pinta que el primer punt sigui fàcil. Aquests dies han sigut més notícia les fugues de candidats que les promeses electorals. L’últim a retirar-se ha sigut Ramón Arcusa, membre de Dúo Dinámico i autor de gran pes simbòlic.

El president sortint, José Miguel Fernández Sastrón, ja ha amenaçat de portar a judici els candidats que van utilitzar els canals de l’entitat per demanar l’abstenció massiva dels socis i la retirada de candidats. El bloc en què convergien Kiko Veneno, Jorge Ilegal, Patacho Recio, Sole Giménez, Rosa Lleó i fins a 15 autors, ha defensat el dret a utilitzar uns canals que l’entitat va posar al seu servei com a candidats i a enviar al soci el missatge que volguessin emparant-se en la llibertat d’expressió. Només queden 39 dels 59 candidats del col·legi de Petit Dret el de músics. En el d’editors només en queden cinc dels 13 inicials per als vuit llocs per cobrir.

'Ressetejar' i oblidar 

En aquest ambient enrarit, nombroses veus vaticinen que un home té tots els números per aconseguir les regnes de l’entitat. És l’home que va aconseguir que la SGAE passés de recaptar 10 milions d’euros el 1985 a gairebé 400 el 2007. També és un home encara pendent d’un judici per presumpte frau a l’entitat. És el més odiat, temut i admirat de la SGAE: Teddy Bautista. La seva carta va ser una de les primeres que va arribar als socis exposant quin era el seu objectiu. Parla de 'ressetejar' la SGAE, d’implantar “novíssimes eines tecnològiques”, de “Big Data, enginyeria invertida i Blockchain”. Ni una menció a tots els casos de corrupció destapats després de l’Operació Saga ni al seu encara incert futur, tenint en compte que la fiscalia li demana set anys de presó.

Tot i que al seu dia Sastrón, l’actual president de l’entitat, va ser un ferm opositor de Bautista, que la SGAE s’hagi retirat com a acusació particular en el judici contra Bautista s’interpreta com un gest de favor cap aquest antic enemic. Divendres Bautista reconeixia en una entrevista que s’ha presentat perquè el mateix Sastrón l’hi va animar. Això dissipa l’enfrontament electoral entre teddystes i sastronistes. I una vegada autoexclòs el grup d’autors que apostaven per la renovació de l’entitat amb el suport de les editorials de les discogràfiques multinacionals, l’altre bloc és el de les editorials televisives, qualificat pels seus detractors com els de la roda. La seva presència es concreta mitjançant autors que fan anys que viuen de compondre per a les televisions.

 Les cartes marcades 

A diferència d’eleccions anteriors, en què la majoria de candidats es presentaven agrupats sota sigles i el soci entenia clarament a quin bàndol pertanyia cadascú, aquesta vegada tots es presenten de forma independent. Cal estar molt ben informat per saber si Teo Cardalda, Tontxu o Hevia són més pròxims a Teddy Bautista o a les televisions, si Augusto José Algueró és sastronista, si veus independents com les d’Antonio Onetti i José Antonio Sánchez Sanz tenen opcions o quin és el motiu real de la retirada d’Arcusa.

Les trames internes de la SGAE són tan complexes com les de la sèrie ‘House of Cards’. L’únic que tenen clar els socis de tots els bàndols és que la tornada de Bautista està cantada. La seva campanya mediàtica està minimitzant qualsevol opositor. I quan la junta directiva hagi d’elegir president, el seu nom sonarà més fort que cap altre, encara que per fer-ho necessiti el vot d’autors  teòricament alineats amb les televisions. En teoria, Bautista i les teles són blocs antagònics, però aquest flux de vots ja no és descartable.

 Tot seria perquè la SGAE recuperés l’aspecte d’empresa sòlida i sense fissures just quan les multinacionals amenacen de retirar els catàlegs. Una maniobra d’emergència per oferir una imatge de funcionament intern pacífic que foragités el fantasma de la intervenció estatal en l’entitat. I tot això, mentre el congrés avança en una reforma de la llei de la propietat intel·lectual que afecta directament els interessos de les editorials televisives.

Una guerra entre editorials 

Notícies relacionades

Amb el peu esquerre

"Aquesta és la millor finestra per a la moda nupcial"

Malgrat que unes eleccions a la SGAE hauria de ser un debat entre autors, això és un duel entre editorials: les de les discogràfiques i les de les teles. I en vista de la fugida dels autors pròxims a les discogràfiques, la paraula dels músics pot tenir menys pes que mai. Entre els que no es queixen i els que no voten, la SGAE seguiria a les mans de sempre i, ara, mitjançant un pacte de no-agressió amb les editorials televisives. I tot això, vist des dels col·legis de Gran Dret (el de dramaturgs i coreògrafs) i Audiovisual (el de directors de cine, guionistes i compositors de bandes sonores) com una lluita aferrissada de poder que els queda molt lluny però que els afectarà de ple.

Quan falten quatre dies de les eleccions, ningú preveu un moviment del govern. Una vegada proclamada la nova junta i escollit president, caldrà veure si es consuma aquell avís del Ministeri de Cultura que amenaçava d’intervenir la SGAE si abans del desembre no se celebraven unes eleccions amb vot electrònic. Com diuen els guionistes, ho veurem en el pròxim episodi.