«ELS FILLS PREDILECTES» DE L'AUTOR D''ELS JUGADORS DE WHIST'
Els exorcismes de Vicenç Pagès
L'autor de 'Robinson' rescata els millors relats de la seva trajectòria en l'«antologia personal» 'Exorcismes'

“Un comediant ha de mirar la lluna, registrar les seves pors nocturnes, els seus records deformats, les seves carències, les seves pulsions”, escriu Vicenç Pagès Jordà (Figueres, 1963) en el pròleg d’‘Exorcismes’ (Empúries), on sota l’esclaridor subtítol d’‘Antologia personal’ ha reunit, d’entre tots els relats escrits durant 30 anys de professió, als seus “fills predilectes”.
“En la meva generació vèiem el conte com l’avantsala de la novel·la. De fet les meves primeres novel·les estan fetes gairebé de trossos, cada capítol sembla diferent”, assumeix Pagès, autor de tres volums de relats, avui pràcticament introbables, ‘Cercles d’infinites combinacions’ (1990), ‘En companyia de l’altre’ (1999, Premi Documenta) i ‘El poeta i altres contes’ (2005, Premi Mercè Rodoreda). A ells ha tornat ara i, després d’una relectura de tots els textos, ha seleccionat una tercera part –“els que han envellit bé i contenen idees que continuen sent interessants”– per revisitar-los, alguns retocats.
El títol de l’antologia se li resistia perquè entre els relats no trobava temes o elements comuns, admet el també crític literari. “Però un dia, mentre esmorzava, vaig pensar que eren exorcismes, perquè un conte ha de sortir de dins i necessites un cert malestar perquè sinó et sortirien com xurros. No vull dir que del malestar en surti un conte bo, però sí que en cada un treus el que necessites treure de dins d’un mateix”, assenyala l’autor de novel·les com ‘El món d’Horaci’ (1995), ‘Els jugadors de whist’ (2009), ‘Dies de frontera’ (Premi Sant Jordi 2014) i la recent ‘Robinson’ (2017).
Futur llibre de relats inèdits
“Em molesta la categoria d’excontista. Des del 2005 només he escrit contes per encàrrec, però ara sí que em plantejo, d’aquí a un temps, potser en un parell d’anys, tornar a escriure’n de nous i publicar un llibre amb aquests i amb els d’encàrrec. Tinc idees que només funcionen en el relat”, revela.
“Sentíem –recorda Pagès remotándose als seus inicis– la influència de Pere Calders, que era més de l’institut, i de Quim Monzó, que ens va demostrar que es podien fer coses amb el conte que no crèiem possibles. Va ser el primer en ‘pujar l’Everest’. Era el referent els 80 i els 90, i tot i que avui segueix sent-ho s’han fet coses noves i diferents”.
“El conte fatiga, és com córrer 3.000 metres, però la novel·la és com una marató”, afegeix Pagès, l’editor del qual, Josep Lluch, veu a ‘Exorcismes’ la “manera de reivindicar el conte a la seva obra perquè la narrativa breu va molt lligada a la seva literatura”.
- Inflació Aquest és el supermercat que més ha augmentat els preus, segons l’OCU
- Denúncia als Mossos Un altre estafador sentimental arruïna una viuda de Barcelona amb l’estafa del ‘fals militar’
- Acusat d’agressió sexual El dia a dia d’Alves a Brians 2: comparteix cel·la amb un altre brasiler anomenat Coutinho
- Opioide de risc Fentanil a Barcelona: la sigil·losa infiltració de la droga que assola els EUA
- Armes El Marroc es «fica» en la invasió russa d’Ucraïna
- L’espiral de la llibreta | Article d’Olga Merino Gira el món, gira a l’espai infinit
- Atac a Algesires Marlaska confirma que el detingut va actuar sol i no era a cap radar per radicalització
- Article de Carme Borrell La crisi del fentanil i altres opioides
- Moviments de població Brussel·les vol aprofitar la política de visats per accelerar la devolució de migrants
- Concentració La patronal de les VTC convoca tres dies de manifestacions i marxes lentes per denunciar el bloqueig al sector