Vicenç Pagès Jordà: 21 anys d'ambició

Vicenç Pagès Jordà va promocionar el 1995 la seva primera novel·la, El món d’Horaci, amb un acudit. La frase deia que era «el llibre més ambiciós» de l’autor. Bé, amb un llibre i mig a l’esquena, aquesta frase tenia un sentit. La facècia enginyosa va passar a convertir-se en una broma perversa quan, 10 llibres i 21 anys després, Viquipèdia i el retalla i enganxa fan que segueixi apareixent una vegada i una altra, com si Pagès no hagués igualat mai el seu punch juvenil. L’autor, però, creu que li calia una bona sacsejada, i ha sotmès a reescriptura el seu llibre més citat i menys llegit (mai havia sigut reeditat des d’aleshores).

«Va ser un retrobament, com agafar un àlbum de fotos de quan tens 30 anys», explica Pagès. Inicialment es tractava només de tornar-la a posar en circulació. «No hi he afegit ni n’he tret cap capítol, però n’he canviat la majoria de les frases», afegeix. L’estructura de la novel·la és intocable; reprodueix els arxius trobats en un disc d’ordinador, que corresponen als cinc anys i les vuit estances que comparteixen diversos joves en un pis de Gràcia. «Gairebé té un valor testimonial. Són estudiants que no tenen telèfon, ni mòbil, ni fix», explica. «He localitzat un puto... Paraules inventades, paraules en anglès, paraules que no són al diccionari... I Biel Mesquida i Quim Monzó ja ho havien trencat tot. Ara llegeixo que aquestes coses no s’havien fet mai en català… No, tots els experiments ja estan fets».

Notícies relacionades

CaixaForum Barcelona es converteix en la casa d’Henri Matisse fins al 16 d’agost

Rosalía, després de cancel·lar el seu concert a Milà per una indisposició: "Estic millor"

D’experiments sí que en va fer, Pagès: s’hi barregen bessons (¿de Jesús?), connexions entre l’aurea mediocritas horaciana, els asos d’ors, Orwells i Orsons, melenes rosses, càtars, l’assassinat de Hemingway, els primers passos de la teleporqueria i els falsos reality shows, un final conspiranoic… L’autor es va animar, i fins i tot va enviar la novel·la a Umberto Eco.

Se n’ha fet una lectura postmoderna de l’estructura. «Però llavors m’interessava més la literatura argentina. Horaci remet a Rayuela. Té més a veure amb Borges que amb Foster Wallace», respon Pagès. Pel que fa a la seva ambició... En el que ha anat avançant és en la simplicitat i la cohesió de les trames, en la tetralogia completada per La felicitat no és completa, Els jugadors de whist, i Dies de frontera. La posada al dia d’El món d’Horaci tanca un cicle: la seva pròxima novel·la ja no tindrà referències a enlloc, ni Gràcia, ni Figueres, ni la Jonquera. Mentrestant... fins i tot l’editor i l’agent de Pagès segueixen repetint a les seves webs allò d’«el llibre més ambiciós».