Walter Mosley: "Trump va ser la nostra incapacitat de defensar el que Obama volia fer"

Un dels paladins de la novel·la negra compromesa, el nord-americà Walter Mosley (Los Angeles, 1952), creador del detectiu Easy Rawlins (en el cine encarnat per Denzel Washington a ‘El demonio vestido de azul’), ha guanyat aquest dijous el Premi RBA, dotat amb 125.000 euros, amb Premi RBA‘Traición’, que arriba aquest divendres a les llibreries. En aquesta obra, amb l’aire dels clàssics de Chandler i Hammett, denuncia temes actuals com el racisme, l’abús policial i la falta de justícia, i estrena protagonista: Joe King Oliver (nom de qui va ser mestre de Louis Armstrong), un policia honest, que acaba a la presó després de caure en una trampa sexual d’uns companys.

¿Com invertir el racisme crònic de la societat nord-americana?

Primer, deixant de creure en l’existència de la raça blanca, perquè això no existeix. Hi ha espanyols, bascos, catalans, anglesos, gitanos, vikings... I segon: els negres necessiten entendre que la gent que s’autoidentifica com a blanca s’equivoca. I el que els blancs pensen dels negres també és equivocat. És a dir: hauríem de creure en el jazz.

¿Per què? 

Perquè és la forma d’art més sofisticada que ha produït els Estats Units i van ser els descendents d’esclaus els que la van crear.

Amb Obama semblava que les coses havien canviat, però amb Trump ¿ha donat la societat carta blanca al seu racisme? 

Vaig fer una ponència en un acte per captar fons en la campanya electoral d’Obama i molts van dir això. Però jo els vaig respondre que el que diguem avui no importa, només importarà si anem més enllà i l’ajudem a complir les seves promeses i ens assegurem que faci el que promet. Vaig ser l’únic a qui no van aplaudir. Un any més tard una dona em va dir: ‘jo vaig estar en aquella campanya i et vaig odiar pel que vas dir. Però tenies tota la raó’. Avui molta gent ho reconeix. "Trump va ser la nostra incapacitat de defensar el que Obama volia fer"  

Ha dit que Trump enganya els seus votants i que ni acabarà amb la feina precària ni els assegurarà la pensió. ¿No ho veuen?

Qui creu que Trump no és un bon president, sap que menteix. I a qui els agrada no els importa que menteixi. No crec que Trump fos la pitjor elecció, perquè diu el que pensa i això fa que sigui impossible que faci el que es necessita fer. Però amb Trump, els blancs dels EUA s’han fet molt conscients de l’odi subjacent que hi ha en aquesta nació. I això és bo. Perquè no és cap sorpresa per als negres. Fa 400 anys que vivim amb aquest odi. 

¿Veu més casos de racisme últimament?

En aquests tres o quatre anys la policia ha disparat i assassinat molts negres, i veiem que ens podria passar a nosaltres o als nostres joves. Però això ha passat sempre. Tu només t’has de posar la mà a la butxaca per treure un paper i et maten. Però si Trump o un altre blanc fa el mateix no li passarà res. Jo he evitat ficar-me en problemes però això passa cada dia. 

¿Com evitar que un policia, que en teoria t’ha de protegir, abusi així del seu poder?

Aquesta no és la seva feina. El treball de la policia és protegir les propietats dels rics i identificar els qui puguin ser una amenaça contra ells. Diuen que són aquí per protegir-nos a tots. Nosaltres sabem que no és així. Per canviar això, la gent de fora dels barris pobres ho ha d'entendre. Existeixen milions de negres a la presó físicament, sexualment i anímicament oprimits. Hi ha 50.000 persones, més de la meitat, negres, i la resta, pobres (si tens diners et pagues un advocat i aconsegueixes millor sentència), sentenciades per tota la vida sense possibilitat de llibertat condicional, per delictes relacionats amb les drogues. No hi ha un sistema de justícia.

¿No creu, doncs, en la justícia? 

No crec que es pugui aconseguir la justícia que et proporciona un sistema polític basat en un sistema econòmic. 

El seu protagonista és un exemple que per aconseguir justícia cal transgredir les normes i travessar la línia vermella?

El llibre és un interrogant. Si tu veus que alguna cosa està malament, ¿hi faries alguna cosa? ¿Fins i tot si et costa la llibertat? 

¿Vostè li ha contestat?

No. No ho sé. Escric aquest llibre perquè la gent s’ho pregunti. Molts amics diuen que farien el correcte en qualsevol circumstància. Però jo no estic tan segur. 

I més si perilla la teva vida o la dels teus... 

Exacte. La meva mare és jueva i vaig llegir molt sobre l’Holocaust i els camps de concentració. Els nazis treien la gent de casa seva i els veïns simplement observaven en silenci. La gent diu: ‘¡Quin horror! ¿Per què els veïns no s’enfrontaven als nazis? Jo sé quin és el cost i allà és on tenim el problema. Una banda governa el país i si et rebel·les et maten a tu, a la teva parella i el teu gos. Hem de preguntar-nos si nosaltres podem marcar la diferència i canviar les coses. 

A la novel·la l’Església surt malparada, còmplice d’explotació sexual de nois pobres. ¿Reflex dels repetits escàndols d’abusos contra menors? 

Això remet al gènere ‘hard boiled’, la novel·la negra dura, on no pots confiar en ningú. Per això no pots permetre que els teus fills surtin al món perquè els qui et diuen que se n’ocuparan, sovint, són els qui volen fer-los mal.

La filla adolescent del protagonista, ¿encarna l’esperança?

Sí. I també és símbol de l’amor ideal. Ella estima el seu pare malgrat tot el que ell hagi pogut fer o hagi fet. Això implica esperança i perdó. 

¿El sistema de presons als EUA és un fracàs?

No crec que mai hi hagi hagut intenció de rehabilitar un delinqüent. El sistema no es pot dir que hagi fracassat perquè ni ho han intentat. Però sí que és un sistema fracassat. Durant tres anys seguits, els EUA van intentar que l’ONU invalidés sense èxit el sistema penitenciari cubà per vulnerar els drets humans. Castro es va enfadar i va dir a l’ONU: ‘És el sistema americà el que vulnera els drets humans’ i l’ONU va començar a investigar. Llavors els EUA van deixar d’insistir. 

¿Ha de ser la novel·la negra una crítica del sistema i una denúncia dels mals de la societat? 

Ja als anys 20, fins i tot amb Hemingway, la novel·la existencialista (i la majoria de novel·les negres ho són) ha parlat sempre del bé i del mal clarament, fins i tot sense respostes clares. Si escrius una novel·la negra que no formuli aquestes preguntes no sé com anomenar-la.

¿Quin personatge secundari de 'Traición' destacaría?

Melquarth Frost, la mare del qual era una noia catòlica de 14 anyets molt creient que va ser violada i no va voler avortar. Odia el seu fill i aquest es converteix en un home maligne. És un criminal que ha fet coses terribles a qui Joe va ajudar i això va significar un canvi en la seva vida.

¿És símbol de la redempció?

Sí. També la majoria de personatges, excepte el sergent Glaston, que encarna tant el bé com el mal i és totalment corrupte.

¿La corrupció policial és el reflex de la corrupció generalitzada en la societat i al món polític, econòmic i judicial?

Sí, però personatges com Joe s’impliquen per fer el que és correcte. Igual que els soldats que van anar a l’Iraq i l’Afganistan per lluitar per la llibertat. 

Notícies relacionades

Les biblioteques de BCN faran vaga la vigília de Sant Jordi

L’enterrador de les fosses de Paterna, "el nostre Primo Levi"

Però com vostè mateix ha dit, després el Govern i l’Exèrcit buscaven fórmules per no donar-los la pensió ni assistència mèdica si ho necessitaven.

Exacte...