'Carmen y Lola': una història d'intolerància

No hi ha gaire cine a 'Carmen y Lola'. Però hi ha molta fúria i drama fogós en el relat de com la comunitat gitana rebutja els amors entre dues noies. No és exactament una història de lesbianisme. De fet, una de les dues protagonistes odia les lesbianes. Però s’acaba enamorant d’una noia que ha viscut la seva homosexualitat de manera repressiva. Les dues pertanyen a famílies gitanes de l’extraradi de Madrid. El film explora sobretot la forma en què aquesta comunitat, amb les seves creences i ritus tan sòlids i alhora intolerants, repudia, censura i abomina aquesta relació, com les afecta i de quina manera esqueixa l’afecte entre pares i filles, entre amics i amigues.

Notícies relacionades

Consum investiga possibles irregularitats en la venda d’entrades per als concerts de Bad Bunny a Espanya

Eduardo Mendoza, pícar de novel·la i «proveïdor de felicitat», premi Princesa d’Astúries de les lletres 2025

Visualment és una pel·lícula bastant plana que intenta dotar de cert to documental (cap dels actors i actrius, menys un, són professionals) a un relat de ficció. El rodatge devia ser complicat, i la situació en la qual han quedat alguns dels participants en el film també ho és. Les idees més boniques pertanyen a altres pel·lícules, com la visió alliberadora del mar que ja va tenir tants anys abans el nen protagonista de Los cuatrocientos golpes, de François Truffaut. La veritat dramàtica presideix seqüències com aquella en la qual el pare de la Lola s’assabenta de les seves relacions amb laCarmen. Desmesurada, cert, però molt creïble.

En altres moments, la pel·lícula incideix en certs tòpics i, sobretot, reitera situacions fins que perd l’efectivitat que busca. Vol ser un al·legat en contra de la discriminació, doble en aquest cas: la Lola és gitana i, a més, desitja anar a la universitat i trencar amb allò a què està destinada per unes normes familiars tan estrictes. Ho aconsegueix només a mitges. El film necessita alguna cosa més que simplement exposar els fets. Amb tot, la propostad’Arantxa Echevarria resulta lloable.