El ‘thriller’ d’un melòman

Daniel Roher, director del documental oscaritzat Navalni (2022), debuta en la ficció amb aquesta curiosa pel·lícula que es mou per territoris genèrics, formals i, sobretot, sonors poc habituals en el cine actual. És aquesta condició de pel·lícula fora del temps un dels seus principals atractius. L’altre és, sens dubte, que és molt cinematogràfica. Una cosa també bastant exòtica en temps d’esquematisme i homogeneïtzació –narrativa però especialment formal– dels films.

Un talento único explica la història d’un jove afinador de pianos (Leo Woodall) que treballa amb el seu mentor (Dustin Hoffman) i té hiperacúsia (baixa tolerància als sons forts). De manera accidental, aquesta condició li obre les portes a un entorn criminal i el porta a prendre, mogut per les millors intencions, decisions pèssimes. La cinta no acaba de funcionar en el desenvolupament ni en el desenllaç de la trama criminal. Però és elegant i sinuosa, agradable tant en l’àmbit visual com sonor. Roher concep amb meravella la direcció, el muntatge (serpentejant i musical) i, sobretot, el disseny de so (de Maximilian Behrens, col·laborador de Yorgos Lanthimos) per vincular el que explica i com ho explica: una història sobre música, músics i la importància del so.

Notícies relacionades

Emocions viscudes i adoptades

Spielberg ja no s’entén amb els ‘aliens’

‘Un talento único’

Daniel Roher ( Estrena: 12/6/26)