Entre el Sant Grial de Javier Sierra i el mirall d’Alicia d’Eduardo Mendoza

A Madrid, a l’històric i centenari restaurant Lhardy, Juan José Mira va estrenar el 1952 el palmarès del premi Planeta de novel·la i a Madrid es va venir gairebé tot Planeta, el grup en ple, per exhibir múscul, presumir de premiats il·lustres i estrenar els fastos commemoratius del 75è aniversari del guardó a obra inèdita més ben dotat de les lletres espanyoles.

Per conèixer el nom del guanyador encara caldrà esperar fins al pròxim 15 d’octubre, però l’editorial barcelonina va començar a commemorar l’efemèride reunint ahir a la Galeria de Cristall del palau de Cibeles autoritats, representants de la societat civil i, sobretot, escriptors de la casa, molts d’ells tocats per la vareta màgica del Planeta.

"Jo vaig escriure una novel·la en què buscava el Grial i, d’alguna manera, el meu Grial va acabar sent el mateix Planeta", va resumir Javier Sierra, guanyador el 2017 amb El fuego invisible.

Al seu voltant, apinyats sobre l’escenari, la concentració més gran de galàctics i supervendes imaginable –"poques vegades s’han vist tants guanyadors del Planeta junts", va constatar la presentadora de l’acte– i gairebé ple de representants polítics, amb el ministre de Cultura, Ernest Urtasun; la presidenta del Congrés, Francina Armengol; la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso; l’alcalde de Madrid, José Luis Martínez-Almeida, i el president del PP i líder de l’oposició, Alberto Núñez Feijóo, afegint-se, mai millor dit, a la festa.

"És com un sopar d’institut en què tornes a veure els vells amics", apuntava el gegant editorial davant el degoteig constant de guanyadors i finalistes, qui sap si també de futurs vencedors, que anaven desfilant per l’alfombra blava. Dolores Redondo per aquí, Juan del Val per allà, els Carmen Mola sempre junts, com enganxats amb superglú, Javier Cercas que acabava d’arrivar del ple de la RAE, Juan Eslava Galán i Carmen Posadas presumint de personalitat doble en tant que guanyadores i membres del jurat… "Quan el vaig guanyar em va passar com a Alícia quan travessa el mirall: em vaig trobar en un món literari, però també molt festiu. Em vaig quedar tan content que vaig pensar a presentar-me una altra vegada, però em van dir que no es podia. Sempre estan a temps de canviar-ho", va dir fent broma, qui si no, Eduardo Mendoza, ungit el 2010 amb Riña de gatos.

Compromís amb els lectors

"El més important que té el premi és que t’obliga a contraure un compromís i fidelitza lectors. Si això passa, guanyes el Planeta amb cada novel·la", va defensar al seu costat Dolores Redondo, guanyadora el 2016 amb Todo esto te daré. Sobre l’escenari, Luz Gabás, Santiago Posteguillo, Fernando Schwartz, Paloma Sánchez-Garnica, Eva García Sáenz de Urturi i Lorenzo Silva completaven la llista de planetaris convocats a una celebració en la qual també es va voler homenatjar els finalistes, fins ara sense estatueta al final de cada gala, entregant-los un premi simbòlic per ennoblir prestatgeries i presumir de segon premi reeixit.

Per allà van passar, entre d’altres, Carmen Rigalt, Nativel Preciado, Salvador Compán, Maria de la Pau Janer, Boris Izaguir- re, Emilio Calderón, Carmen Amoraga, Mara Torres, Pilar Eyre, Marcos Chicot, Sandra Barneda, Beatriz Serrano i Ángela Banzas. "És un premi que canvia vides. A mi em va obrir a un gènere tan temptador com és la novel·la històrica", va sentenciar Sáenz de Urturi, que el 2020 va ser podi amb Aquitania.

Un guardó (encara) milionari

S’especulava amb alguna notícia bomba, fins i tot amb un substancial increment de la dotació com el que va portar el 70è aniversari, quan el premi es va fer milionari i es va convertir en el guardó literari més ben dotat del món, però l’entrada en escena d’Aena no sembla haver alterat els plans del gegant editorial. Almenys, de moment.

Potser per això el president del grup, José Crehueras, va esquivar els números i les xifres per posar especial èmfasi en la dimensió "humana" del premi.

Notícies relacionades

Emocions viscudes i adoptades

Spielberg ja no s’entén amb els ‘aliens’

Així, es va plorar la mort de José Manuel Blecua, membre històric del jurat mort fa uns dies; Crehueras va recordar els 30.000 autors que durant tots aquests anys han enviat els seus manuscrits a les bústies del guardó i, sobretot, va recordar que quan José Manuel Lara va crear el premi "tenia un projecte editorial, però també volia fer un regal a la seva dona". Per això, va insistir, la sentència es dona (i es donarà) a conèixer, sempre, el 15 d’octubre, dia de santa Teresa. "Això ha quedat en la història per a tots nosaltres", va dir.

A anys llum dels 2.000 exemplars i les 40.000 pessetes que es va emportar En la noche no hay caminos –amb una portada que, per cert, avui no passaria el tall menys exigent del políticament correcte–, el Planeta es va reivindicar com a planter de lectors i eficaç instrument per "difondre el llibre". "Estem fomentant la lectura, som uns convençuts que una societat que llegeix és una societat millor", va subratllar Crehueras. El 15 d’octubre, ja sabeu, més.