Albert Pla, 'gresca catalana' a l'Acústica

Després d’una jornada de dissabte amb abundància de propostes intimistes, suaus i aplicades,l’Acústica  es va deixar anar la cabellera quan, ja de matinada, va pujar a escena un tipus desmanegat, vestit amb una túnica i rascant una guitarra. “Hola, soc l’Albert i cantaré cançons”. Festa gran a la Rambla de Figueras culminada per aquesta fita embogida titulada ‘Bona nit (Juerga catalana)’, amb Alfred García com a convidat inesperat.

Albert Pla és dels que omplen l’escenari amb la seva sola presència, però tot i que va començar el recital sense res, recordant la seva aventura sexual amb ‘Antònia Font’ i rememorant‘Pepe Botika’ (cançó d’Extremoduro que va dedicar als presos: “als polítics no, ¿eh? ¡Als presos comuns, que continuen sense advocats!”),aviat s’hi van afegir Diego Cortés (guitarra) i Tino Di Geraldo (bateria), fins a configurar un desgavellat trio rumber i ‘punky’. Malenconioses escenes escatològiques (‘La sequia’), desvergonyiment antimonàrquic(‘Carta al Rey Melchor’ amb desenllaç en batucada) i autoparòdies entremaliades (‘Soy rebelde’) que van donar pas al disfrutable relat de ‘Joaquín el necio’.

Rambla agitada

Notícies relacionades

Disney a Hawaii

Privilegiats impunes

Pla continua en forma, i amb els seus concerts trepidants gairebé aconsegueix que ens oblidem que en l’última dècada amb prou feines ha creat cançons amb què ampliar el repertori. Però les cartes de sempre van arrasar en una Rambla potser esgotada però feliç, que va ballarLou Reed en rumba amb un passeig a ‘El lado más bestia de la vida’ al qual es va afegir Alfred a la guitarra i els “nai-no-nai-no-nais”. El noi, admirador, com sabem, del seu llibre ‘España de mierda’, va seguir amb ell en una ‘Juerga catalana’ ideal per anar-se’n al llit amb la satisfacció del deure complert. “Bona nit, me’n vaig al llit / estic borratxo / soc feliç”.

Abans d’Albert Pla, entre les propostes de l’Acústica cal parlar d’individualitats en alça com la jove Paula Valls (19 anys) i les seves cançons nocturnes acompanyades per guitarres reverberades. Ben acompanyada (David Soler i Miquel Sospedra), va combinar el seu insinuant material propi amb algunes versions que van destacar la seva veu amb ànima negra: ‘Love gets in the way’, de Dayna Kurtz. Per la seva banda, Pol Fuentes va treure punta al substanciós ‘Embranzida’ amb maneres teatrals, imatgeria bèl·lica i una cita a ‘Solstici’, del seu anterior grup, Rosa Luxemburg. I més cançoners suggeridors, ja rodats aquesta temporada, com els de Núria Graham, amb el seu rock d’interiors i atmosferes vaporoses, i Judit Neddermann, veu clara amb estrofes aromàtiques i vistes al Brasil, assenyalant altres atractius punts cardinals d’aquesta 17a edició d’Acústica.