Taburete: "Hi ha una pila de grups de fatxendes camuflats"

Taburete, el grup de pop amb accents llatins i ‘folkie’ encapçalat per Guillermo Bárcenas (sí, el fill de Luis Bárcenas, el que fos tresorer del PP), el baixista del qual és Antón Carreño (net de Gerardo Díaz Ferrán, expresident de la CEOE, que va ser també llogater de Soto del Real), debuta aquest divendres al Festival de Cap Roig mentre compta els dies per a l’edició, el 13 de setembre, del seu tercer disc, ‘Madame Ayahuasca’ (que presentarà el 27 de setembre a Razzmatazz). En contacte amb Guillermo, o Willy, Bárcenas, cantant i guitarrista de la banda.

La trajectòria de Taburete va vent en popa. ¿Creu que han aconseguit que la gent superi els seus prejudicis cap al grup?

Encara no, hem de superar prejudicis cada dia, perquè a mesura que Taburete es fa gran té més fans, però també més ‘haters’. Però intentem no parlar de res que no sigui música.

Se’ls percep com un grup de nois de vida acomodada i resolta.

Això és el que diuen, però tenim el mateix públic que poden tenir Izal o Leiva. Han volgut fer una caricatura de nosaltres, com nens fatxendes i fatxes que cantem per a nens fatxendes i fatxes. El que fem no és de dretes, no hi ha un missatge polític en les nostres cançons. Tot això de fatxendes i fatxes ens ve donat de naixement, no per res que hàgim fet.

Allò de fatxes i fatxendes potser no és tan greu: també es deia de Hombres G, i miri’ls.

Però, al final, ¿què és un fatxenda? Amb Hombres G hem coincidit de gira: sortim tots a l’escenari vestits com ens dona la gana, amb una samarreta, uns texans..., i d’altres van de Dior i s’han deixat una pasta en roba, ¡i els fatxendes som nosaltres! Tot plegat és mica estrany. Hi ha molta ximpleria. I és clar, si tens la història nostra darrere, és molt difícil maquillar-la. Però hi ha una pila de grups de fatxendes camuflats.

Però ara en les lletres es porta parlar de qüestions socials o de feminisme, temes que Taburete no toca.

Són reivindicacions superlícites, però t’adones que tot funciona per modes. Fins que explota un tema i es passa a un altre. Cal ser coherent i lluitar per les coses sempre, i no de cara al postureig.

Han publicat dues cançons, ‘Belerofón’ i ‘Madame Ayahuasca’, com a avenç del nou disc. ¿Estan deixant enrere el folk i van cap al pop-rock?

Cada vegada som menys acústics, sí. Però al disc hi ha un rock’n’roll que retira a Chuck Berry, una cúmbia, música cubana, ranxeres... Són deu cançons i molt variades. ‘Belerofón’ beu del pop-rock dels 2000, cantable i comercial en el bon sentit, i influït pel rock argentí: Calamaro està al meu Top 10, i Los Rodríguez, Intoxicados, Vacas Locas...

Lletra descarada: en cert moment diu estar “esperando que abras las piernas y me dejes pasar”.

És sobre aquell moment en què estàs al sofà flirtejant amb una noia i el que vols és que s’acabi ja el parlar i tal. No està dit amb maldat, ni res, però per aquesta frase ja ens han dit masclistes. Al final no es podrà dir res"

¿Hi ha un nou moralisme d’esquerres?

És una cosa raríssima: tothom demanda llibertat, llibertat i llibertat, però quan li toquen mínimament una cosa que els ofèn salten molt ràpid. La gent té la pell molt fina. L’altre dia escoltava a Siniestro Total i pensava: “Ui, això ara no podrien dir-ho, els tirarien pedres”. Anem una mica malament si deixem que al fer lletres ens condicioni el què diran.

I l’altra cançó, ‘Madame Ayahuasca’, ¿en què s’inspira?

Allà hem volgut fer un homenatge a Nino Bravo, amb orquestra i guitarres ‘tarantinianes’. L’ayahuasca és un viatge i el que ens ha passat a nosaltres com a grup també, és de pel·lícula.

Això de l’ayahuasca, ¿ve d’una experiència real?

La vam tastar, sí, i vam tenir una experiència espectacular, amb un xaman i tot. És un ritu. No m’agrada que la gent pensi que fem apologia de les drogues, però no és una droga a l’ús, és una mica més seriós.

En poc temps han passat dels petits clubs a un festival com el de Cap Roig, fent-se amb Sting, Bryan Ferry o Joan Baez. Però ja no els ha d’impressionar res, ¿no?

¡Clar que ens impressiona! Veure allà Taburete ens impacta. Tot i que quan coneixes els ídols t’adones que són genis, però també persones normals.

Notícies relacionades

Set noves produccions en la temporada del Liceu

El retorn digital de ‘Sálvame’

¿Interpretaran en Cap Roig ‘Desde Rusia con amor’, la seva cançó per recolzar Espanya en el Mundial, o els porta mala sort?

A mi m’encantaria, ara seria una mica ridícul. Ja podem dir que molta sort no ha portat.