'The Equalizer 2': Un invencible avorriment

‘The Equalizer’ (2014) no era més que un depriment mostrari de tortures i sagnants homicidis, que Robert McCall (Denzel Washington) executava per les causes més nobles i per tant convertia en motiu d’aplaudiment i celebració. Tot just començar aquesta seqüela l’heroi equalitza un grup de segrestadors primer i un altre de violadors poc després, però en general el seu metratge no inclou gaire carnisseria.

Notícies relacionades

Nicky Jam, Arcángel i Luis Fonsi omplen d’èxits l’Energy Fest

Un temps de silencis i renúncies

Això hauria de ser bo, però no. Per suplir aquest dèficit el director Antoine Fuqua ni revela coses noves del personatge ni expandeix el seu univers. Es limita a passejar-lo per una trama tan simple que la incapacitat de Fuqua per dotar de sentit res del que passa resulta especialment inexplicable. A remarcar la falta de lògica argumental hi contribueix l’extrema lentitud narrativa, sens dubte causada per l’afany de la pel·lícula a arrogar-se un to malenconiós i una façana general de transcendència. En aquests aparts, el McCall interacúa amb una successió de personatges innecessaris sobre qui vomita discursos sobre els beneficis del treball dur i els perills d’una vida consagrada a la violència.

El sermoneig, atès l’obvi delit que a ell mateix li provoca fer-se el dur, deixa clar que el senyor Equalitzador és un hipòcrita. Però el seu defecte més gran és que és tan invencible, i li costa tan poc ser-ho, que resulta impossible sentir interès per res del que li passa. És possible que Washington no hagi interpretat un personatge tan insuls en tota la seva carrera. A hores d’ara, és cert, l’actor s’ha guanyat el dret de fer el que vulgui a canvi d’un salari absurdament elevat i sense haver de preocupar-se per com anirà vestit a la gala dels Oscar. D’altra banda, ¿era necessari malgastar d’aquesta manera el seu talent per exercir-lo?