¿Què és l’epidèmia dels punts blaus?

Arriba dels EUA el ressò d’un possible refredament en la venda d’entrades de macroconcerts, però s’equivoca qui fantasiegi pensant que si hi hagués menys xous hi hauria més oportunitats per als clubs: són mons diferents.

Rosalía, en uno de sus conciertos del Lux Tour.

Rosalía, en uno de sus conciertos del Lux Tour. / EPC

2
Es llegeix en minuts
Jordi Bianciotto
Jordi Bianciotto

Periodista

ver +

Mentre veiem com Shakira eleva a 11 les seves nits al recinte fet a la carta a Madrid, com Celine Dion passa de 10 a 16 estadis a París i, a Barcelona, com Olivia Rodrigo multiplica per quatre els seus xous de l’any que ve al Palau Sant Jordi, arriben dels Estats Units senyals que matisen l’eufòria per la live music de gran format perceptible des del 2023. Es parla de la blue dot fever, l’epidèmia dels punts blaus, l’efecte de veure com els mapes de localitats de determinats macroconcerts deixen a la vista zones de seients per vendre, identificats a Ticketmaster amb el color blau, davant del gris dels ja despatxats.

S’apunta a determinats tours que han suspès dates o les han reprogramades acudint a l’eufemisme de les "causes logístiques": Post Malone amb Jelly Roll, Zayn Malik, Demi Lovato, Pussycat Dolls o Meghan Trainor. L’últim auge del ticketing "ha convençut alguns artistes que són més grans del que són", titula Business Insider. Cada cas és un món, hi ha figures que viuen crisis de públic específiques, així com raons relatives a les agendes personals i, sí, també, errors de càlcul: números alts a les plataformes que no es tradueixen després en entrades venudes, perquè són situacions diferents. Com a teló de fons, els preus de les entrades, que han passat d’una mitjana de 82 dòlars el 2020 a una de 144 del 2026.

Notícies relacionades

Si s’està saturant el mercat ja ho anirem veient. Sempre flota aquest afany una mica morbós per aigualir la festa del show business i anunciar l’imminent esclat de la suposada bombolla. És possible que les peces es reajustin, perquè avui tots els artistes amb vocació mainstream miren d’accedir a aquesta primera divisió de sold outs exprés i superfans disposats a pagar el que sigui, i casos com Bad Bunny i Rosalía no són una unitat de mesura.

Però s’equivoca qui es fregui les mans calculant que en un món amb menys macroconcerts es faria justícia perquè hi hauria més oportunitats per als clubs i escenaris petits. De cap manera. La competència dels grans xous no és la programació de la sala del teu barri, sinó l’entrada per a la Champions o el Gran Premi de F1, la reserva en un restaurant amb estrella Michelin, el cap de setmana a Disneyland, el tractament de salut prèmium o la visita a l’exposició immersiva de la qual tothom parla. Ah, l’experience economy. I fins i tot pot ser que hi hagi qui reservi aquests diners per pagar el cistell d’anar a comprar de la setmana.