'Els Increïbles 2': esclata la bomba Jack-Jack

Han passat gairebé quinze anys des que es va estrenar ‘Els Increïbles’ (2004). El seu director, Brad Bird, s’havia convertit en una de les grans promeses del cine d’animació després de realitzar ‘El gigante de hierro’ (1999) quan va fitxar per la factoria Pixar, que en aquells moments també havia revolucionat el sector gràcies a ‘Toy Story’ (1995). Així que la conjunció entre les dues personalitats va resultar apoteòsica.

‘Els increïbles’ li va donar l’oportunitat a Bird d’homenatjar el cine d’espies i ciència-ficció de finals dels 50 i els còmics de superherois, al mateix temps que experimentava amb la cinètica de la imatge generant escenes d’acció d’una perfecció formal i tecnològica aclaparadora.

Aviat es va convertir en una de les pel·lícules favorites per a nens i grans sobretot gràcies als seus personatges, aquesta família Parr que s’esforçava a compatibilitzar els seus superpoders i el seu sentit de l’ètica justiciera, amb les activitats domèstiques que impliquen la criança dels fills i el manteniment de l’estabilitat marital i familiar.

Pas per la imatge real

No obstant, a diferència d’altres franquícies de la casa que aviat van tenir les seves corresponents continuacions, ‘Els Increïbles’, malgrat el tremend potencial amb què comptava, semblava que mai comptaria amb una seqüela. Bird va continuar col·laborant amb Pixar a ‘Rataouille’ (2007) i en un gir inesperat dels esdeveniments, es va passar a la imatge real per firmar ‘Protocolo fantasma’, la quarta entrega de la saga ‘Misión imposible’, i va continuar per aquesta línia amb el film d’aventures sci-fi ‘Tomorrowland: El mundo del mañana’ (2015). Sempre s’ha dit que va aplicar a aquestes pel·lícules la perspectiva autoral heretada del món de les vinyetes i l’animació i en el fons molts dels seus fans tenien l’esperança que en algun moment tornés a la cleda per reafirmar el seu tron com a rei en aquesta disciplina.

Ara, aquest retorn es converteix per fi en realitat i el director es fa càrrec de l’esperadíssima segona part de ‘Els Increïbles’. No li agrada parlar de per què ha deixat passar tant temps, però sí que assegura que se li ha passat en un tres i no res i que quan se n’ha adonat, havia de posar-hi remei d’immediat perquè trobava a faltar les seves criatures.

“Mai m’ho he passat millor fent una pel·lícula. Va ser molt especial per a mi perquè mai havia tingut (i crec que mai tindré) tanta llibertat creativa, vaig poder desenvolupar-la des del principi fins al final. Estava, en el fons, ansiós de tornar a treballar amb els personatges i veure’ls evolucionar”, explica el director a la visita de presentació de la pel·lícula a Madrid.

On tot és possible

En aquest sentit, resulta curiós que hagi decidit reprendre l’aventura just en el moment en què va abandonar l’anterior. “Per què no. En imatge real això hauria sigut impossible perquè no es pot lluitar contra les lleis de la física. Però després de catorze anys, continuar el següent capítol cinc segons després, em semblava molt interessant”.

De manera que ens tornem a trobar amb la família per complet tal com l’havíem deixat: amb el matrimoni Parr, la filla ‘teenager’ Violet, el preadolescent Dashiell i el bebè Jack-Jack, tots junts hauran de lluitar contra el crim mentre resolen els seus problemes individuals. “Crec que el que fa úniques aquestes pel·lícules és que giren entorn de les dinàmiques familiars i sobre el paper que juguem cadascun de nosaltres en aquest petit microcosmos. Per això des del principi vaig intentar que els superpoders que cada un té hi estiguessin directament relacionats". Així, la matriarca és elàstica perquè pot amb tot, la Violet, com a bona adolescent, és insegura i està a la defensiva, d’allà la seva invisibilitat i els camps magnètics que maneja. Quant al nen, tots hem tingut deu anys i vessàvem energia pels quatre costats, per això és tan veloç.

¿I en Jack-Jack? El petit bebè es convertirà en la veritable estrella de la funció. “En el cas d’en Jack-Jack, era una bomba a punt d’explotar”, continua Brad Bird. “Els espectadors sabien dels seus poders, i els altres personatges, no, així que donava molt joc”.

El director ens explica que tots els sorolls que caracteritzen el nadó i a través dels quals expressa les seves emocions corresponen amb un enregistrament que un dels seus companys li va fer al seu fill petit fa quinze anys. “Ara en Jack-Jack s’està preparant per anar a la universitat”, riu el director.

Mag de l’acció

Notícies relacionades

'Els Increïbles 2': La família... i un nadó

Música amb Barcelona com a escenografia

Finalment, un altre dels elements que més van cridar l’atenció a la primera pel·lícula, les ‘set-pièces’ d’acció, tornen a convertir-se en un autèntic espectacle. El director mostra la seva veneració cap a directors com Steven Spielberg, James Cameron o George Miller perquè són experts en geografia, sempre saben en cada moment on són els personatges. “Cal ser molt precís en aquest sentit, perquè quan es fa malament l’acció, es torna tot molt confús i és fàcil perdre’s”. És clau la planificació d’aquestes escenes, en les quals Bird mostra el seu virtuosisme i la seva capacitat per treure el màxim partit als elements amb què compta, convertint cada recurs en una ostentació d’imaginació visual. La fluïdesa, netedat i elegància a l’hora de filmar-les estan a l’abast de molt pocs.

El realitzador reconeix que la tecnologia ha millorat, que ara tot el procés és més intuïtiu, però creu que en ocasions estem molt supeditats a ella i li fa una mica de pena que a Hollywood no se li doni l’oportunitat a pel·lícules d’animació més artesanal com ‘El gigante de hierro’. “Els avenços estan molt bé, però el dur continua sent l’argument, el difícil és que funcioni la història”, conclou.