'Els Increïbles 2': La família... i un nadó

Després de les seves excursions pels dominis de ‘Misión: Imposible’ (la quarta entrega) i la ciència-ficció (‘Tomorrowland’) en imatge real, Brad Bird torna al’animació.  I com si el temps s’hagués quedat detingut després de ‘Els Increïbles’ i ‘Ratatouille’, les seves dues pel·lícules a la factoria Pixar, Bird agafa el que va deixar, sap com perfeccionar-ho i presenta amb ‘Els Increïbles 2’ una successió de troballes gràfiques i d’animació que estan per sobre d’una trama molt ben embastada, però que ja no sorprèn com fa una dècada, malgrat que les característiques d’alguns personatges han canviant fruit de vaivens contractuals.

Notícies relacionades

'Els Increïbles 2': esclata la bomba Jack-Jack

Com podem posar l’algoritme al servei de l’empatia

En aquest segon lliurament, en què el dolent és molt ‘pulp’ i els crèdits finals són un deliciós homenatge als il·lustradors nord-americans dels anys 60, és lògic que Elastigirl li guanyi protagonisme al seu marit, Míster Increïble, i que aquest hagi d’assumir les tasques domèstiques de la casa, amb una incapacitat manifesta per entendre les necessitats dels seus fills, mentre ella es converteix en superheroïna les gestes de la qual són retransmeses en directe. Hi ha més apoderament a Elastigirl que a Wonder Woman, però aquesta és una història que comença a fer-se pesada.

Si la mare guanya en protagonisme, cosa que no vol dir en absolut que no el tingués a la primera pel·lícula, el nadó de la parella ja és membre amb dret ple d’aquesta peculiar família de superherois sobre la qual penja, com en els Watchmen o en els mutants X-Men, l’ombra ominosa del rebuig social. Pixar i Bird ja sabien les moltes possibilitats que oferia el petit Jack-Jack, a qui van dedicar un curtmetratge un any després de ‘Els Increïbles’. Totes les parts concernents al seu desenvolupament de poders indescriptibles componen un veritable festival de comèdia, fantasia, grafisme avançat i animació a l’abast de pocs.