Anar al contingut

CITA MUSICAL AL POBLE ESPANYOL

Gemeliers (o GMRLS): emancipació en estèreo

Jesús i Daniel presenten aquest dissabte en el Share Festival el seu nou disc, 'Estéreo', en què salten a les músiques urbanes

Luis Troquel

Dos noms i una destinació. Jesús i Daniel. Amb els mateixos cognoms, Oviedo Morilla, i idèntica fisonomia. Celebren l’aniversari el mateix dia i canten junts des de petits. Són Gemeliers, evidentment. Coprotagonistes del fenomen fan més gran viscut a Espanya en l’última dècada. Ara, ja amb 19 anys, fan un gir personal, musical i d’imatge. I en certa manera també canvien de nom: pronunciat és el mateix, però ho escriuen GMLRS. “Hem volgut fer un canvi una miqueta més adult... i de passada ens hem menjat les vocals”, comenten rient.

La seva actuació en el Share Festival tindrà lloc dissabte a les 18.30 hores. I no serà un concert més. “Fa molt que no actuem a Barcelona i a més estrenem nou espectacle i noves cançons. Estem ansiosos, quan portes un temps sense pujar a l’escenari et tornen les papallones a l’estómac”, asseguren. El nou disc, ‘Estéreo’, també arriba després d’un pronunciat punt i a part. Emancipats contractualment. “Estàvem totalment dirigits. Tampoc és una cosa dolenta, ja que al ser tan petits no teníem ni idea de com era la indústria musical. No ens penedim de res, però quan creixes i evoluciones vols prendre les teves pròpies decisions; que abans no podies prendre per desconeixement”, diu Jesús. “I perquè tampoc se’ns havia deixat fer moltes coses”, afegeix Daniel. Entre les quals, poder compondre. “Ara Sony Music ens ha donat aquesta oportunitat”.

Curiosament, en aquesta companyia s’han retrobat amb Abraham Mateo, amb qui, quan eren nens, van compartir tants platós en el programa ‘Menuda Noche’ de Canal Sur. “És increïble. Passa el mateix amb Ana Mena. En cap moment hauríem pensat que després d’haver seguit camins tan diferents, ja majors d’edat, tornaríem a coincidir casualment tots. Aquesta vegada en la mateixa discogràfica i amb un estil musical similar”.   

Salt urbà

La gran novetat, sens dubte: el seu formidable salt al reggaeton, al trap i a la música urbana. Sense abandonar tampoc la seva vena baladística. “Hem obert la nostra ment. Podíem haver continuat perfectament fent només pop i balades, però hauria sigut caure en la monotonia”. Si amb el seu anterior disc van aconseguir importants èxits en països com Itàlia, en aquest basteixen també ponts transatlàntics. “Hem treballat mà a mà amb autors panamenys, porto-riquenys, colombians... A Miami vam donar forma a moltes de les cançons”. Moltes, basades en les seves vivències i en el seu entorn. Des d’aquell ‘Lento’ amb convidats de luxe (Joey Montana i Shalene) a la trepidant (i dual) ‘Tímida’. “Ens vam inspirar en una noia que sempre va amb els seus llibres, amb les seves ulleres, amb la seva cua i, de sobte, amb tu és com una altra persona”, explica Jesús. “Tot i que és una cosa que a mi també em passa, soc molt més tímid quan estic amb gent que no conec”.

¿També són pareguts de caràcter? “Molt diferents”, contesten gairebé a l’uníson els dos germans. I per reafirmar-ho, com una edició especial del disc, han tret dues tirades extra: una subtitulada ‘Heaven’, amb una cançó afegida només amb la veu d’un, i una altra anomenada ‘Hell’, amb una cançó cantada per l’altre. Jesús exerceix d’àngel, i Daniel, de dimoniet. “Cadascun té la seva personalitat. Som dos artistes, no un paquet, però tampoc tenim cap intenció de separar-nos”. Ja de petits, quan els preguntaven que volien fer de grans sempre deien: “Continuar sent Gemeliers”. Bé, més ben dit, GMLRS.

Temes: Música