Gràcia, la cimera del vinil

La monotonia del banc no l’omplia. Carlos García, propietari de la botiga de discosSurco, actualment la més antiga d’Espanya, va canviar l’uniforme per les samarretes dels seus grups preferits. Es va oblidar de les hipoteques i es va centrar en elsBeatles,Núria Grahami la música negra dels 70. La botiga va obrir les portes el 1974, en “una època política difícil, ja que encara existia la dictadura, però molt potent en música”, recorda. La “botiga de barri”, com a ell li agrada anomenar-la, sempre ha estat al mateix carrer, a Travessera de Gràcia, 144. Tot i que no és un local gaire gran, a Surco es respira la música de totes les èpoques. Quan Carlos era adolescent escoltava els Beatles “perquè em feien sentir lliure”. Avui, encara en conserva una col·lecció insuperable. Són els seus superherois que, després de 44 anys, encara li donen de menjar.

Gràciaés el barri on més botigues de discos especialitzades en vinil hi ha hagut en els últims 50 anys. Les poques botigues que continuen vives van marcar un abans i un després en el consum del format físic. Uns quants carrers més amunt (Escorial, 33), Disco 100 va néixer de la mà de Jesús i Elisabet. Aquesta botiga, que no es considera “botiga de barri”, és una de les més conegudes deCatalunya. Aquest any compleix 40 anys cavalcant entre els 123.000 discos i 13.000 vinils que ostenta. “Ens diferenciem de la resta de botigues perquè som l’única amb una àmplia varietat musical”, comenta Dídac, fill dels propietaris i actualment gerent de Disco 100. La seva manera habitual i única de col·locar els cedés –només posa a la vista els llibrets, amb la portada corresponent, i els decora amb crítiques, recomanacions i notícies que hagin sortit– li ha permès incorporar una gran col·lecció de tots els gèneres musicals per haver.

Els nous temps han portat a la majoria de botigues de discos a incorporar nous mètodes de màrqueting, com els concerts en directe i la venda ‘online’.

Tornada al vinil

Només van fer falta deu anys perquè el vinil, després de desaparèixer a mans del cedé, retornés a les botigues de música. A començaments del nou segle, el format elapé va ressorgir com l’au fènix. “El vinil ha tornat gràcies a les cases independents perquè, mentre la indústria el donava per mort, ells treien el disc dels seus artistes en aquest format”, afirma el fill de Carlos, Carlos també, que des de fa anys s’encarrega de la comunicació de la botiga.

L’informe global del’IFPI  (Federació Internacional de la Indústria Fonogràfica) constata que hi ha hagut una “notable recuperació del vinil” davant la baixada de la venda del cedé el 2017. A Espanya, el vinil i el cedé van generar 79,2 milions l’any passat. D’aquests, prop de 700.000 vinils es van vendre al país el 2017, una xifra que constitueix un increment del 46% respecte al 2016.

Per a Carlos fill, “la indústria musical ha fet una mala praxi del vinil”. Estan inundant el mercat amb aquests formats a preus exorbitants”. La botiga Surco encara manté en vida altres mides que van anar desapareixent al llarg del temps, com els maxi singles, un format que presenta una o dues cançons a cada cara. “Això permetia que la gent pogués escoltar, a un cost molt baix, algunes de les cançons dels seus artistes favorits abans de llançar-se a l’elapé”, expressa Carlos García.

Moments èpics

La botiga del Dídac presumeix de tenir clientela de tot el món. Cada any, una parella de Niça passa per Disco 100 com una cosa rutinària. “Porten molts anys venint, es queden hores fent una ullada als discos”. Barrel House Chauck, pianista americà de blues, va trobar a la botiga tota la discografia de Jimmy Yancey, el seu professor de piano i un destacat músic del segle XX. Només el Dídac tenia la discografia sencera. Un altre americà li va dir: “¿Es considera la millor botiga del món?”. El Dídac no va saber respondre.

Notícies relacionades

Els escriptors (també) van a l’oficina

¿I si arriba a guanyar Israel?

Les anècdotes de Carlos i el seu fill a Surco es queden a casa. Una que recorden amb afecte és que la discogràfica de l’època de New Order, Factory Records, els felicités per correu per ser la botiga “que més maxi singles de ‘Blue monday’ vam vendre a Espanya”. “El truc està a donar importància a les coses que creus potents, tot i que ningú les conegui”, confessen. Així, també van ser la botiga que més discos va vendre del primer treball de Núria Graham. “Els petits detalls, al final, compten”, resumeix.

Les dues botigues de música continuen bategant com abans, tot i que confessen que han perdut una part de la clientela fidel que venia cada setmana a comprar un disc. Una de les raons va ser la decadència del barri a finals del segle passat. La gent es mudava a “la ciutat, que tot i que Gràcia sempre ha sigut centre, mai ens sentim de la gran capital”. Però continuen lluitant a la trinxera de les grans multinacionals. Cap dels dos propietaris creu en el tancament absolut dels formats físics. Cadascú busca noves maneres de remar contra la fractura digital.