El Museu de Lleida estrena nou relat després de la marxa provisional dels béns en litigi de Sixena

‘Jesús entre els doctors de la llei’ és una de les taules del compartiment central del retaule major del monestir de Sixena que ha sobreviscut a les múltiples vicissituds que han patit (i pateixen) el cenobi i les seves obres d’art. La peça va entrar a la col·lecció de Matías Muntadas abans del 1902, un detall important a l’hora de reclamar obres per part d’Aragó, que esgrimeix com a argument que les sortides després que el monestir fos declarat Bé d’Interès Cultural, el 1923, són il·legals. Des del 1956, els fons Muntadas descansen al MNAC, i la peça en qüestió, des del dilluns 18 de juny, al Museu de Lleida.

Es tractad’una cessió del Palau Nacional al centre del Segrià després de la nefasta nit de l’11 de desembre, en què la Guàrdia Civil va entrar al centre per emportar-se els 44 objectes provinents de Sixena i reclamats judicialment per Aragó. El museu, en espera que la resolució judicial sigui definitiva i les obres puguin tornar, ha refet el relat de la seva col·lecció permanent. I aquest divendres, la consellera de Cultura, Laura Borràs, ha inaugurat les sales oficialment, encara que la taula en qüestió, el centre de totes les mirades, lluia ja a les parets del museu dilluns passat, quan al centre es van realitzar unes jornades sobre el Mestre de Sixena, el desconegut i enigmàtic pintor que va executar el retaule major del cenobi i el de la Pietat.

El gòtic, pendent 

Notícies relacionades

Museu de Lleida, vida després de Sixena

Amb el peu esquerre

Al voltant de ‘Jesús entre els doctors de la llei’ i les altres peces que el Museu de Lleida conserva de Sixena, el centre ha reconstruït la part dedicada al període renaixentista més afectada per la marxa de les obres. Així, al costat de la taula llueixen quatre peces més del retaule major del cenobi d’Osca: dues de les portes amb figures de sant Pau i sant Pere, i dues parts de la predel·la amb sant Agustí i sant Ambrós. On eren els fràgils alabastres de Gabriel Joly, requisats al desembre, pengen ara dues taules: ‘Santa Eulàlia i santa Madrona’ i ‘Santa Llúcia i santa Àgueda’, el seu origen és també el monestir encara que no van sortir de la mà del Mestre ni està clar a quin retaule van pertànyer, ja que a partir del segle XVIII les monges sanjuanistes es van dedicar a vendre peces i a fer ‘patchwork’ amb les que es quedaven.

El museu també ha reescrit el relat de la part dedicada al barroc amb la incorporació d’una important col·lecció de ceràmica policroma lleidatana del segle XVII, un fons excepcional per la seva qualitat i estat de conservació. Ha deixat pendent per a final d’any la remodelació del gòtic: on descansaven les delicades caixes sepulcrals Isabel d’Aragó, Francisquina d’Erill i Beatriz Cornel continuen buits els suports amb les ofrenes florals que els visitants fan espontàniament. “La idea és afrontar aquesta part a finals d’any, depèn dels recursos”, afirma Josep Giralt, director del centre. No vol avançar res més: “hi haurà obres importants relacionades amb la Corona d’Aragó”. Punt. Sobre si es faran adquisicions o si hi haurà cessions o préstecs, no diu res.