Katy Perry i la seva botiga de joguines al Sant Jordi

En moments de confusió, espectacle: a aquesta idea s’acull Katy Perry a ‘Witness: the tour’,el xou atapeït de gags desenraonats que la californiana va portar aquest dijous al Palau Sant Jordi. Haver punxat comercialment amb el disc mare, ‘Witness’,en què reflecteix les seves crisis d’identitat personals i artístiques, no l’ha frenat a l’hora de doblar la seva aposta com a ‘entertainer’ de gran format, mascota LGTBI i ‘pin up’ familiar.

Katy Perry és així de total, i començar un concert volant a cavall d’una estrella amb perfils de neó i travessant l’iris d’un gegantí ull no està del tot malament, encara que vagi acompanyat d’una lletra desemparada: “busco algú que parli el meu idioma, / algú amb qui fer aquest passeig”, es va lamentar en la primera cançó, ‘Witness’. La següent, ‘Roulette’, no va tranquil·litzar gaire: Perry va entregar el seu destí als daus (que, literalment van aparèixer en escena a mida gegant).

El tauró amic

Fantasia pop reforçada per un dels seus ‘hits’ més fiables, ‘Dark horse’, en un Sant Jordi (única data espanyola de la gira) que no es va acabar d’omplir i que va acollir12.500 persones segons l’organització. Per sort, aquesta vegada no es va perdre en els seus desitjos de “buenas noches” i “buenos nachos”, com fa tres anys, va deixar tranquil·la la llengua espanyola i es va limitar a plantejar en anglès: “Us estava esperant, ¿m’esperàveu vosaltres?”.

Encara que a ‘Witness’ coli missatges que en segona (o tercera) lectura puguin ser polítics o feministes, i que treballi amb ritmes i sons de l’‘underground’, el seu directe continua sent una espècie de gegantí Toys R Us en què la seva figura de noia corrent conversa amb graciosos ballarins amb una bola al cap i aspecte d’Oompa-Loompas de ‘Charlie i la fàbrica de xocolata’ i amb éssers fins i tot més estrafolaris: flamencs rosats de llargues potes en la llunyana ‘Hot’n’cold’ (vestigi de les seves influències new wave) i el simpàtic tauró inflable que va treure a la Super Bowl en un ‘Califòrnia gurls’ molt funky.

Mosquits i plantes carnívores

Notícies relacionades

Mor Quimet Pairó, el maître que servia Dalí i Josep Pla al celler de ca la Teta de Figueres

Jean-Pierre i Luc Dardenne: «La classe treballadora pateix la síndrome d’Estocolm»

A partir d’allà van començar a insinuar-se problemes de ritme: el gag de l’esqual, massa llarg, va conduir a un bon moment pop amb ‘I kissed a girl’ (de base rítmica enriquida), però després es van amuntegar números d’entreteniment com ‘Déja vu’ i la sosa ‘Tsunami’ (Katy, passejant entre roses de quatre metres d’altura), i un ‘E. T.’ sense més relleus més enllà del mosquit gegant que va perseguir la cantant i d’aquells vestits que haurien fet feliços els constructivistes russos. En ‘Bon appétit’ va aparèixer una planta carnívora, metàfora de la seva condició de carnassa per a la despietada indústria discogràfica.

Sí, això va ser un no parar, tot i que, continuant amb el símil, podríem dir que Katy Perry és la nena rica amb massa joguines. Entre tant ballarí i tanta bestiola, corries el perill d’oblidar-te d’ella. La vam veure després volant de nou, aquesta vegada a cavall d’un petit planeta Saturn, abraçant fans pujades a escena (la nena Sofia) i embussant el xou en les balades ‘Into me you see’ i ‘Power’. Per a la remuntada final es va reservar la cançó més eficaç de la nova fornada, ‘Swish swish’, rumb als seus ‘hits’ més universals, ‘Roar’ i aquest himne de pel·lícula anomenat ‘Firework’. Focs artificials per eludir les crisis emocionals.