Anar al contingut

FESTIVAL DE CINE DE MÀLAGA

'El mundo es suyo' o la crisi del mascle ibèric

Alfonso Sánchez i Alberto López porten a la gran pantalla els dos 'pijos' sevillans amb els quals han arrasat a Youtube i en teatre

Olga Pereda

'El mundo es suyo' o la crisi del mascle ibèric

Daniel Perez

Alfonso Sánchez i Alberto López van parir el 2012 una pel·lícula humil, pur cine de guerrilla al marge de la indústria. Es van endeutar fins a les celles per tirar endavant la divertida història d’un atracament a un banc en plena Setmana Santa andalusa. La van titular El mundo es nuestro, i si Tarantino hagués rodat La estanquera de Vallecas, li hauria sortit una cosa semblant. Van triomfar al festival de Màlaga, on la premsa es va rendir als seus peus. Però el cap de setmana que va aterrar a les sales comercials, la patacada a la taquilla va ser descomunal.

Només 6.000 espectadors van pagar per veure la pel·lícula. Sánchez i López van agafar el toro per les banyes. Van abaixar el preu de l’entrada a dos euros i, amb un megàfon a la mà, van recórrer la seva terra natal (Andalusia) per animar el públic a entrar a les sales de cine. Un lustre després, El mundo es nuestro ja és una pel·lícula de culte (així ho sentencia fins i tot el Hollywood Reporter) i Sánchez i López s’han convertit en dos còmics d’èxit (Ocho apellidos vascos) que omplen teatres amb els seus personatges de Rafi i Fali, dos andalusos espanyols a morir, defensors dels vells costums i rancis en el vestir. Dos paios amb els quals fa anys que arrasen a Youtube i als teatres i que ara salten a la gran pantalla amb El mundo es suyo. Presentada en la secció oficial de Màlaga, la pel·lícula és un cant a l’agermanament masculí, una comèdia esbojarrada que apunta a ser un èxit de taquilla. S’estrena al juny de la mà de Warner.

Dos cretins entranyables

Rafi i Fali són dos senyorets sevillans. Dos cretins entranyables. Dos compares. Dos nens grans que vesteixen com nou-rics i per als quals Sevilla (i tot allò que és espanyol en general) és el més gran. «És una comèdia. Ens en riem del que som. Però, en realitat, la pel·lícula amaga un drama: la crisi del model masculí del mascle ibèric», afirma Sánchez, que també n’és el director i el coguionista.

Malgrat tenir una producció típica i una major com Warner al darrere, la parella de còmics assegura que no han renunciat a l’absoluta llibertat amb què van rodar el seu primer film, artesanal, fresc i transgressor fins a dir prou.

El mundo es suyo –que ha costat sis anys de treball– és humor esbojarrat. Ple de gags sobre tòpics andalusos, el guió està escrit i interpretat per provocar rialles i arrasar a la taquilla. Conscients dels temps de correcció política que vivim, Sánchez i López recorden que els personatges a qui interpreten –maldestres i masclistes– són pura ficció. Que ningú s’ofengui, doncs. Ni tan sols els que porten el cinturó amb la bandera d’Espanya. «Som el país de Berlanga, Azcona… grandíssims creadors que van utilitzar l’humor, que és la millor manera perquè el públic reflexioni sobre determinats temes. L’humor és bàsic. Sense ell, Espanya hauria xapat o estaríem tots cantant fados», somriu López.

Alfonso Sánchez (esquerra) i Alberto López, en un fotograma d''El mundo es suyo'

Un festival de cine sembla un terreny més propi per a pel·lícules profundes i intenses, però la parella de còmics demana una oportunitat al riure. «Ja n’hi ha prou de prejudicis. Seria molt maco que una comèdia guanyés els Goya un any», reivindica Sánchez.

LA TRILOGIA DEPÈN DEL PÚBLIC / Primer va ser El mundo es nuestro. Després, El mundo es suyo. ¿Seguirà El mundo es  vuestro? Tot apunta que sí que hi haurà una tercera pel·lícula. Sánchez i López no volen avançar res perquè tot depèn del «savi» públic. «En la indústria del cine s’ha de reivindicar la paraula comercial. Si aquesta pel·lícula agrada a la gent i va bé a la taquilla, podríem completar la trilogia». A veure què passa, doncs, el 22 de juny.