González a Évole: «No vaig a TV-3, m'usarien com a excusa»

Quatre anys després d'aquell cara a cara que va propiciar Jordi Évole entre Felipe González i Artur Mas, l'expresident socialistaha tornat a Salvados (La Sexta). En aquesta ocasió hi ha anat ell sol, en un mà a mà amb Évole, i Catalunya com a tema. Els analistes polítics d'aquest diari ja han pentinat, i pentinaran, les arestes de la conversa, quan González es va referir a Junqueras, a Puigdemont, al procés, al jutge Llarena, al Govern de Rajoy, etcètera. A mi em toca repuntar l'instant estrictament televisiu, quan Évole li va preguntar per TV-3, i va respondre: «A TV-3 s'ha de recuperar l'equilibri democràtic d'una TV pública que paguem amb els diners de tots. TV-3 hauria de regir-se pels mateixos criteris que es regirà TVE d'aquí dos mesos: amb una majoria parlamentària de dos terços com a mínim», i repreguntat sobre si acceptaria anar de convidat a TV-3, va afegir: «He sigut convidat, però no hi vaig, perquè a vegades un es resisteix a servir d'excusa».

¡Ah! Del primer tema, sobre TVE, humilment discrepo. No comparteixo l'esperança, i encara menys la certesa, que d'aquí dos mesos TVE abandonarà la desinformació, la manipulació, i el seu acreditat segell d'agents publicitaris del Govern i del PP. Potser Felipe González està il·lusionat perquè al juny/juliol acaba el mandat de l'actual president de RTVE, i perquè suposa que la proposta de l'oposició, exigint canviar el sistema d'elecció de president de la corporació, tindrà èxit. Tant de bo tingui raó, però em temo que mentre el PP mantingui el corró al Senat, seguiran tenint al seu servei TVE.

La seva percepció de TV-3 és més suculenta. Quan diu que s'ha de recuperar el seu equilibri democràtic, l'encerta. Ja fa temps que adverteixo que no s'ha d'intervenir TV-3, el que s'ha de fer és refundar-la perquè deixi de ser una cadena privada al servei d'una sola part del tot; la part impulsora del procés. També sembla assenyada la seva resistència a la invitació de TV-3. «M'usarien com a excusa», adverteix. Dit d'una altra manera: tem ser utilitzat com a pintoresc discrepant, incrustat i envoltat de combregants devots, per donar la falsa sensació de pluralisme. En efecte, això seria com posar un ateu en una missa, en un temple ple de feligresos, i pretendre que es posi a qüestionar l'existència de Déu.