BCN i l’Hospitalet uneixen forces per als grans projectes metropolitans

La història de Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat, frontereres, i primera i segona ciutat de Catalunya en població, ha anat sempre entrellaçada, per al bo i per al dolent. És impossible entendre el desenvolupament demogràfic i urbanístic de l’Hospitalet sense tenir presents les dinàmiques econòmiques i la industrialització de la veïna Barcelona del segle XX, per exemple. No obstant, malgrat la col·laboració en diferents projectes, la relació entre les dues urbs no sempre ha sigut idíl·lica i en el subconscient hospitalenc encara pesa que Barcelona s’annexionés gairebé la meitat del terme municipal hospitalenc fa just un segle —als terrenys de l’actual Zona Franca—, a més d’altres greuges. És a dir, que el creixement de la capital, en ocasions, ha sigut a costa del de l’Hospitalet. Polèmiques que difereixen de l’harmonia que han volgut exhibir aquest divendres 13 de març els alcaldes de Barcelona, Jaume Collboni, i l’Hospitalet, David Quirós, tots dos del PSC. Els dos regidors han firmat a la masia de Ca n’Arús de l’Hospitalet un protocol de col·laboració entre les dues ciutats per impulsar la constitució d’una Comissió Mixta "que incrementi la seva col·laboració a tots els nivells" i que empenyi al desenvolupament de l’àrea metropolitana.

L’objectiu concret del protocol és crear aquesta comissió a fi d’estudiar la col·laboració mútua quant als grans projectes de transformació i planificació urbana, així com millorar la coordinació en la prestació de serveis. En aquest segon apartat, els dos regidors han coincidit a assenyalar que treballaran perquè les fronteres de les dues urbs es desdibuixin i que els ciutadans no notin el salt de canviar de ciutat pel mer fet de creuar una carrers. És a dir, que els dos consistoris treballaran per unificar ordenances i equiparar, tant com sigui possible, els serveis de les dues localitats així com en aconseguir que els grans projectes econòmics, ara sí, impactin de forma positiva a les dues localitats. Amb tot, de moment s’ha firmat el protocol i ara s’haurà de tancar un conveni que defineixi els objectius a aconseguir, una cosa per a la qual encara no hi ha un calendari sobre la taula. Això sí, els regidors han apuntat que la voluntat és que la Comissió es reuneixi, almenys, una vegada a l’any.

"Visió transformadora"

"Comencem una nova etapa. Moltes vegades les dues ciutats no han treballat colze a colze", ha dit Quirós en una atenció als mitjans de comunicació. El regidor ha volgut agrair al seu homòleg barceloní que, amb l’acord, apliqui també la seva "visió transformadora" més enllà de les fronteres de Barcelona i ha insistit que aquesta relació serà clau per impulsar en les millors condicions grans projectes com l’arribada del futur Hospital Clínic als terrenys de la Universitat de Barcelona (UB) en la Diagonal i a la frontera amb l’Hospitalet, la transformació de la Fira de Barcelona o l’impuls del pol biometge que es cuina al sud de la Granvia hospitalenca.

En aquesta mateixa línia, Collboni ha remarcat que el pol biomèdic, malgrat ser en terrenys de l’Hospitalet és un projecte que ajudarà a "alimentar la capitalitat científica de Barcelona". L’alcalde de Barcelona ha aprofitat la ççtrobadaççpartitçç per fer-se seva una de les principals reclamacions de Quirós cap al Govern espanyol: el desenvolupament de l’intercanviador de la Torrassa. Es tracta d’un dels principals plans en el marc de la mobilitat ferroviària de l’àrea metropolitana i que té per objectiu descongestionar l’estació de Sants, així com dotar d’una més flexibilitat a les línies de Rodalies. Un projecte sobre el qual el ministre Óscar Puente, no obstant, no s’ha manifestat malgrat la insistència de l’Hospitalet. "Quan l’alcalde Quirós faci la reclamació també la farà en nom de Barcelona. És oportunitat de desenvolupament urbà en l’Hospitalet i punt clau de la mobilitat metropolitana", ha asseverat Quirós.

Notícies relacionades

L’Ajuntament pressiona ERC per aprovar els pressupostos catalans

"El taxi no fa fora les plataformes"

"És un pas molt important. Per part de Barcelona és el primer conveni d’aquestes característiques, però no serà l’últim", ha anunciat Jaume Collboni. Preguntat per si aquesta successió d’acords bilaterals pot arribar a posar en entredit el paper de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), el mateix alcalde de Barcelona ha defensat que l’acord "el que fa és reforçar i complementar el projecte metropolità". "És imprescindible que la ciutat de Barcelona tingui acords d’aquestes característiques amb els municipis que formen part del continu urbà", ha insistit Collboni, qui ha remarcat també que es tracta d’acords en polítiques que són competència dels ajuntaments i que, per tant, queden fora de la gestió de l’AMB.

La suma de Barcelona i l’Hospitalet configura un continu urbà que compta amb uns dos milions d’habitants –més d’1,7 milions a la primera i al voltant de 300.000 a la segona–, cosa que es tradueix en "una densitat poblacional i una intensitat d’activitat econòmica entre les més elevades i rellevants del sud d’Europa", remarquen els dos consistoris.