Les 10 millors sintonies televisives del nou segle

A alguns seriòfils ens recorre un calfred quan Netflix proposa saltar intro i passar directament a la matèria. ¡Sacrilegi! Darrere de cada gran sèrie (més ben dit, al davant) sol haver-hi un gran tema principal, i escoltar-lo mentre es revisen les imatges dels crèdits forma part essencial del ritual.

El culte al voltant de les sèries inclou el culte a la seva música. Segells com Lakeshore i Invada les publiquen regularment en luxoses edicions de vinil. I els seus autors poden sortir de gira: avui, Michael Stein i Kyle Dixon arriben a Barts amb les seves peces sintètiques per a Stranger things; el 10 de maig hi ha concert de Joc de trons ¡al Sant Jordi! protagonitzat pel compositor Ramin Djawadi... A sota, deu motius musicals per mai a la vida saltar intro.

1. 'Mad men', de RJD2

La sèrie de Matthew Weiner tenia, entre els seus molts mèrits, una obsessiva fidelitat a la veritat en la seva ambientació sixties… menys en la música. D’entrada, el tema principal era la versió instrumental d’A beautiful mine, tema del raper Aceyalone i el productor RJD2, amb cert aire de festa de còctel però tècniques de producció desconegudes en els dies de l’Administració Eisenhower.

2. 'Juego de tronos', de Ramin Djawadi

Antic fillol/col·laborador de Hans Zimmer i Klaus Badelt, l’alemany- iranià Djawadi va deixar de treballar a l’ombra de compositors estrella amb la música de Prison break, a la qual va seguir Iron man per a Marvel i, després, la seva emblemàtica partitura per a la sèrie estrella de HBO. Segons ha explicat, va començar a xiular la melodia principal mentre conduïa a casa després d'haver vist els visuals. 

---

3. 'Les revenants', de Mogwai

Després de sentir el seu treball en el documental Zidane, un portrait du 21e siècle, Fabrice Gobert va tenir clar que volia el grup postrock per a la seva sèrie de zombis sui generis. Com la mateixa sèrie, l’score de Mogwai és reposat, poètic i elegant. Es pot dir que ells van marcar el to: la música es va compondre per endavant, i va servir com a inspiració durant el rodatge.

---

4. 'The americans', de Nathan Barr

Aquest drama conjugal disfressat de thriller d’espionatge, la temporada final del qual acaba d’arrencar, ha sigut aplaudit per un ús exemplar de les cançons, sobretot les de Peter Gabriel. Però la música original de Nathan Barr es mereix reivindicació, començant pel tema principal amb aires de Lalo Schifrin (la utilització del dulcimer remet a Danube incident) i Bernard Herrmann (aquelles cordes afilades).

---

5. 'Vikings', de Fever Ray

L’artista sueca Karin Dreijer (ex The Knife) va compondre If I had a heart per al seu debut com a Fever Ray, obra mestra electro-pop en què gelava la sang dialogant amb versions espectrals de la seva pròpia veu. Ella no sol llicenciar la seva música, però va veure un muntatge dels crèdits creats per The Mill i, és clar, va dir «sí». L’acció de Vikings rara vegada ha estat a l’altura del grau de fosca fascinació marcat per aquella obertura.

---

6. 'Transparent', de Dustin O’Halloran

Jill Soloway, creadora de Transparent, era fan dels dos primers discos de solos de piano de Dustin O’Halloran. La música havia de ser a la sèrie com una manta càlida que cobrís tota la família Pfefferman: el viu so de l’amor que uneix els seus membres malgrat les seves diferències. El tema principal és pura nostàlgia, pur sentiment: un petit gran vals que va valer l’Emmy a O’Halloran.

---

7. 'Halt and catch Fire', de Trentemøller

Després d’un concert a Los Angeles, el danès Trentemøller va rebre l’oferta d’un productor de reduir un tema seu de cinc minuts i mig a només trenta segons. Missió complerta: la seva bomba electro Still on fire es va convertir en tema principal de Halt and catch fire, sèrie sobre la revolució informàtica dels anys 80. De la resta de la música es va encarregar Paul Haslinger, ex Tangerine Dreams. 

---

8. 'The leftovers', de Max Richter

La banda sonora de The leftovers era un mosaic (intel·ligent i intens) de cançons pop i peces del compositor neoclàssic Max Richter creades o renovades per a l’ocasió. Pot ser que la melancòlica peça per a piano The departure es convertís, amb el temps, en tema principal no oficial de la sèrie, però en els crèdits sonava una èpica composició per a cordes i corals.

---

9. 'Stranger things', de Michael Stein i Kyle Dixon

Notícies relacionades

Blur no té ningú que els canti

L’‘Abril’ canvia el seu dia de publicació al dissabte

Stein i Dixon, dues quartes parts del grup synth S U R V I V E, l’han encertat de ple amb una banda sonora que mira, i a més a més amb descaradura, cap als sintetitzadors polsàtils de John Carpenter, sobretot en el seu tema principal. Esperem que en el seu concert a Barts, el duo texà s’inclini per la versió estesa (cinc minuts i mig) i no la breu que sona en els crèdits. Un altre possible èxit de la nit: la romàntica A kiss’.

---

10. 'Mindhunter', de Jason Hill

Antic líder del grup rock Louis XIV, Jason Hill sembla destinat a deixar més empremta en el terreny de les bandes sonores. Va ajudar en la de Perdida i, després, es va convertir en únic compositor del següent projecte de Fincher, la fascinant Mentes criminales en clau intel·lectual anomenada Mindhunter. El seu tema principal és una espaiosa melodia pianística a la qual se sumen unes tenses cordes en vibrato.