Un catàleg raonat d'amors difícils

Hi ha amors que marquen tota la vida, i n’hi ha que s’assemblen a una mena de mort. Es pateix tant que s’ha d’explicar d’alguna manera. I en el millor dels casos, es converteix en art. La cantant britànica Amy Winehouse va mantenir una relació destructiva amb Black Fielder-Civil i d’aquesta catastròfica aventura va sorgir Back to black, un dels discos més venuts del segle XXI. Si l’escultora Camille Claudel no hagués mantingut deu anys d’intens i traumàtic amor amb Auguste Rodin, potser una de les seves obres més emblemàtiques, L’abandonament, no hagués existit. En total, 31 històries d’amor i desamor componen El amor después del amor (Bridge), un llibre construït a quatre mans per l’escriptora Laura Ferrero (Barcelona, 1984) i l’il·lustrador Marc Pallarès (Girona, 1983). Una oda a les ruptures més estranyes i angoixants que han canviat el món artístic.

Els autors expliquen que El amor después del amor va sorgir en una cafeteria de Gràcia. A partir d’una xerrada sobre Justin Vernon, cantant de Bon Iver, i del seu àlbum For Emma: forever ago, van sorgir els altres relats. «Tots dos hem intervingut amb les nostres respectives especialitats. La Laura té un bagatge literari molt ampli, i jo un background més visual i musical», afirma l’il·lustrador.

¿De què parlem quan parlem de l’amor? «D’una cosa universal que cada persona porta dins, d’un sentiment o fins i tot d’un fet relacionat amb l’abús», contesta l’escriptora. Amb una portada amb Joaquin Phoenix en el paper de Theodore a Her, Pallarès evidencia que el llibre existeix perquè fa uns anys va començar a amarar-se de música i a expressar-la a través del dibuix. En paral·lel, Ferrero vincula música i record: «Té el poder de transportar-nos a un moment determinat; poso Ana Belén i m’imagino amb 8 anys al cotxe dels pares».

Al llarg de les 273 pàgines, la música, la literatura, l’art plàstic i el cine apareixen en històries gairebé surrealistes. Ara bé, «totes són reals i documentades, però alguns detalls parteixen de la suposició. Cap història d’amor es pot conèixer amb exactitud, però investigant vaig trobar informació sorprenent», aclareix Ferrero. La figura d’Adele, una de les veus més reconegudes en l’actualitat, va escriure Someone like you a partir de la ruptura amb un fotògraf i després de veure’s immersa en l’alcohol i la mala vida. Nacho Vegas i Cristina Rosenvinge també tenen alguna cosa a explicar: un disc, una ruptura i un amor paral·lel.

Font d'inspiració

Cap dels dos autors s’ha sentit identificat amb la vida amorosa dels personatges. La periodista Oriana Fallaci va escriure el 1975 Carta a un nen que no va arribar a néixer, un monòleg personalíssim sobre la possibilitat de convertir-se en mare. «Quan vaig començar a investigar en profunditat la seva vida em va semblar paradigmàtica, sobretot la relació que va mantenir amb Alekos Panagoulis», diu Ferrero, que admira la trajectòria de la italiana però no s’hi veu retratada.

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

"Urdangarin està fort com un roure", segons el seu advocat

Pallarès tampoc ha necessitat patir de desamor per crear, encara que els seus referents, icones pop, han forjat la seva forma de treballar. Prefereix la història de Damon Albarn, cantant de Blur, que la de Fallaci, encara que ressalta que el resultat visual en els dos casos ha sigut igual de correcte. Ferrero i Pallarès coincideixen, però, en el seu amor pel cine. El llibre retrata amb audàcia les ruptures sentimentals de Spike Jonze, Sofia Coppola, Natalie Portman i Emma Cohen, entre d’altres.

Els autors pretenen plasmar fins a quin punt s’han vist exposat molts personatges icònics femenins. «Sembla que la dona sempre queda perjudicada, i això és culpa de l’herència de l’heteropatriarcat», remarca Pallarès. L’amor, la infidelitat, la destrucció, la venjança i els anhels acosten el lector a l’aspecte més  personal de les vides de les estrelles contemporànies per antonomàsia.   H