Contes d'horror i d'humor

Ja fa molts anys que l’escriptor José Ovejero (Madrid, 1958) li està donant voltes al concepte de la crueltat. És la seva marca de la casa, la seva obsessió motora com a autor. A aquesta indignitat tan humana li ha dedicat algun assaig i ha construït una literatura que es multiplica en novel·les, poesia i relats. Com el seu últim llibre, Mundo extraño (Páginas de Espuma), compendi de contes dispars en format i estil, units per una respiració comuna, la de l’estranyesa. Ovejero es confessa culpable, o més aviat responsable, d’aquesta mirada obliqua i extravagant. «El món és com és i som nosaltres els que donem les nostres interpretacions i les nostres projeccions», diu sabent que la nostra relació amb el món és complicada i que per explicar aquesta complexitat solem inventar-nos les narracions.

L’objectiu gens ocult d’aquests relats és provocar una subtil tensió. Hi trobem el suïcidi d’una mare un 24 de desembre per a indiferència de la família, diverses infàncies gens ingènues, el poble on plovien llimacs per intercessió d’una Verge grotesca i aquella trobada fortuïta d’un pare i una filla (sense parentiu entre si) que acaba en una situació ominosa que només es construeix en la ment del lector. «M’interessa aquesta sensació d’amenaça latent no solament per la seva càrrega d’inquietud, sinó perquè crea un món que només el lector pot completar i no tothom n’imagina el mateix final».

Deformar la realitat 

En els seus anteriors contes, que daten de 14 anys enrere, l’atmosfera era perfectament realista. Ara ha fet xocar aquesta realitat amb el disbarat. Per això la crueltat d’Ovejero s’ha anat a fer un volt pel Callejón del Gato de Valle Inclán  i els seus miralls deformants. Així, horror i humor, com bé sabia Buñuel, sempre estan molt a prop. «Quan deformes la realitat aprecies els seus aspectes més monstruosos i a la vegada més divertits, en algunes situacions solem dir que no sabem si riure o plorar, de tan a prop que estan l’un de l’altre».  

Notícies relacionades

Plans per a un agost cultural pletòric

De les passarel·les de Nova York a un aljub de Mallorca

Al centre del llibre, l’autor situa Los escritores que más me gustan, os un manifest que amb prou feines és un relat que parla de descriure la lletjor, de deixar les frases boniques per als altres i advoca per la imperfecció. «Clar que intento que el conte sigui el millor possible. El que no m’interessen són certes formes de perfecció relacionades amb l’harmonia i la bellesa, aquestes regles que diuen que no es poden barrejar emocions extremes en un mateix relat com ara amor i dolor o plaer i por», afirma.

A Ovejero li agrada jugar a no estar on se l’espera, i per això s’ha multiplicat en una infinitat de creacions. Al març, i acompanyant aquest llibre, Pre-textos li publicarà un poemari. Recentment s’ha estrenat com a documentalista, amb la seva parella Edurne Portela i, a més, sense tenir la menor experiència teatral, ha pujat a un escenari marileny per compartir tres dels seus contes en un espectacle dirigit per Eusebio Lázaro. Les negociacions perquè l’obra vingui a Barcelona ja estan en marxa.