$uicideboy$, travessant la foscor

Fa uns anys, dos cosins de Nova Orleans, Aristos i Scott, van fer un pacte sinistre: si no triomfaven als 30 anys, se suïcidarien. Per sort per als seus familiars, es guanyen millor que bé la vida com a $uicideboy$, projecte estrella del rap underground des de fa un parell d’anys. Fan sold out allà on van. No van arribar a fer-lo a Barcelona, però la seva actuació es va moure de la sala 2 de Razzmatazz a la principal per l’àgil ritme de venda d’entrades.

    

¿Què tenen $uicideboy$ per arrossegar tant públic? Les seves cançons es basen essencialment en produccions trap de greus hipersaturats i rimes depressives amb les quals, segons sembla, molta gent jove que se sent desarrelada pot arribar a connectar. El duo nord-americà escriu sense censures de temes com la depressió i els trastorns mentals, sobre els quals no hi ha tantes rimes en el hip-hop mainstream.

PRODUCCIÓ IMPARABLE

Per Ruby Da Cherry (només un dels àlies d’Aristos Petrou) i $crim (només un dels àlies de Scott Arceneaux fill), la música és la millor teràpia. És la seva millor addicció, per això no deixen de publicar referències: en tres anys, fins a 40, sobretot EP molt curts, però també quasi discos bastant sòlids com Now the moon’s rising (2015) i Eternal grey (2016). Tot el que treuen explota a nivell semisecret. El seu últim senzill, Fuckallofyou2k18, ha acumulat 2,3 milions d’escoltes en tres setmanes a SoundCloud.

    

Aquest divendres van arrencar sense compassió, exacerbant la ferocitat de Do you believe in God?, amb salutació inclosa al brutal raper 21 Savage. Dos minuts i es va acabar. Les seves composicions no solen superar aquesta durada. En algun cas, com el citat, amb això és suficient; en altres fa la sensació d’haver escoltat només l’esbós d’alguna cosa que hauria pogut ser més satisfactòria.

    

Al final del concert n’havien fet unes 30, i el públic les havia rapeajat o cantat totes. Des d’Audubon amb sample del Ha de Juvenile (com ELEMENT. de Kendrick Lamar) fins a una For the last time amb veus mig desafinades de Ruby; $crim és millor. Des de New chains, same shackles amb beats densos a l’estil de Clams Casino fins a la curiosament vulnerable Low key. Des de la seva elegia virulenta pel goril·la Harambe, Memoirs of a gorilla, fins al banger irresistible anomenat Paris.

Notícies relacionades

Una ‘a’ que vol dir ‘no’

Netflix narra ‘El caso Asunta’ sense permís dels implicats

    

A pocs dels assistents va semblar importar-los que, com en altres concerts de filiació trap, Ruby i $crim cantessin sovint a mitja veu sobre les seves pròpies pistes vocals pregravades. Una mica més d’esforç, per favor. El vostre públic s’ha deixat uns diners durament guanyats per venir a veure-us suar.