Microòperes de nova creació

Va tornar al Liceu, dins de la programació del Festival Grec, el projecte Òh!pera, fantàstica iniciativa que ha estrenat tres microòperes de 30 minuts convocant estudiants i professionals de diferents àrees de les arts escèniques. Liderat pel director d’escena Àlex Ollé, es van presentar La vergonya, la panerola i El Corte Inglés, de la compositora Sirah Martínez i llibret de Clàudia Cedó; Ikaria, de la compositora Ariadna Alsina i la llibretista Anna Pazos; i Estètica i massacre, amb música del compositor Carles Prat i llibret de Carlota Gurt.

Amb una soprano i una mezzosoprano com a protagonistes, La vergonya, la panerola i El Corte Inglés, amb direcció d’escena de Mercè Vila Godoy i musical de Néstor Bayona, proposava a la sala Mestres Cabanes un cop baix carregat d’emoció. Sobre un argument punyent i una esplèndida ambientació, la soprano Judit Pardàs i la mezzo Paula Sánchez-Valverde broden una partitura que tracta molt bé la veu –tot i que amplificada–, en una interessant proposta teatral que barreja realisme i somieig, amb els seus corresponents clímaxs. El delicat tema que es tracta acaba emocionant per la manera en què es tracta, directa al cor del públic.

Tant aquesta obra com Estètica i massacre, oferta en un dels boxs de l’escenari, amb el compositor Carles Prat en la direcció musical i una intel·ligent i sensible posada en escena del polifacètic Oriol Pla, van demostrar la maduresa del projecte tant per la teatralitat dels seus llibrets com per unes partitures descriptives, dramàtiques, que saben il·lustrar paraules i acció més que limitar-se a recursos atmosfèrics. L’àcida tragicomèdia de Prat, de bon ritme i amb un arc dramàtic creïble, va ser esplèndidament defensada per la soprano Maria Patak i el sonor baríton Carles Varela, tots dos sense amplificar, al costat d’un grup instrumental ben cohesionat amb violí, piano, clarinet i percussió, tot en un òptim ambient escenogràfic ple d’intel·ligents solucions.

Ja en el Foyer, Ikaria, amb Daniel Huertas al podi i direcció d’escena de Berta Prieto, va resultar ser la més experimental des de tot punt de vista, tant en el tractament de les veus –amplificades i poc intel·ligibles– com en la tímbrica instrumental, a què s’afegia la posada en escena i la rocambolesca trama. Tot molt coherent, en tot cas; Natàlia Sánchez, Julia Portela Piñón i Max Grosse van aconseguir amb la sevas interpretació autèntiques ovacions, igual que els responsables de la banda sonora integrada per piano, arpa, violoncel i electrònica. Bona collita, la d’Òh!pera 2025.

‘Òh!pera’

Notícies relacionades

Mor Hermeto Pascoal, «el bruixot» de la música brasilera

Jordi Clos: mig segle divulgant els secrets de l’antic Egipte

Gran Teatre del Liceu

(24/7/2025)