Anar al contingut

música 'undergorund'

Steve Lean, el nen prodigi dels 'beats'

El jove productor musical, principal arquitecte del so urbà que se sent a Espanya, actua aquest divendres al Festival Cara B

Ignasi Fortuny

Steve Lean, el nen prodigi dels 'beats'

Fent un símil fàcil, podríem dir que a Esteban Correa, si fos actor, li estarien trucant de Hollywood. O que, si jugués a bàsquet, tindria ofertes de la NBA. Esteban és Steve Lean, un jove productor musical i dj que, amb només 21 anys, s’ha convertit en un dels principals arquitectes del so urbà. El talent d’aquest uruguaià, que va venir a Barcelona amb la seva família quan tenia 4 anys, l’ha situat com un dels constructors de ritme més cobejats d’Espanya, un mercat que se li ha quedat petit, perquè ja fa temps que treballa per a «un altre nivell». «Tinc negocis molt grans per fer música i ara mateix estic amb gent dels EUA supertop», explica el productor, que avui actua al Festival Cara B (Fabra i Coats, Barcelona).

Steve Lean es va donar a conèixer amb PXXR GVNG, el grup que va obrir la porta del trap –un subgènere del rap amb protagonisme per a les bases electròniques i l’autotune– al gran públic a Espanya. «El que ha deixat per fora PXXR GVNG és una bogeria; abans no hi havia res», sentencia Steve Lean. Ell va posar el beat, el ritme, a la banda que compartia amb Yung Beef, Dani Gómez i Khaled. En els inicis de PXXR GVNG, Steve Lean era un xaval de 15 anys que posava ordre a tot allò mantenint-se en un segon pla. Normal, doncs, que els seus companys li posessin l’etiqueta de «nen prodigi». Abans d’això, ell més aviat es recorda com un «nen brossa». «No pensava en el futur, no pensava en res», explica, somrient. Fins que Yung Beef va contactar amb ell per internet –Steve Lean tenia cançons a Soundcloud– i van començar a treballar junts. «Vaig veure les coses que ell penjava i vaig pensar: ‘Aquest xaval està igual de boig que jo’», recorda el productor. 
 

Un talent precoç

Amb 9-10 anys, influenciat pel rap llatí, el dance hall i la salsa, va començar a instal·lar-se programes de música a l’ordinador familiar. «En lloc de jugar a un videojoc, jo jugava a això», recorda, sobre els seus inicis. «Jo escoltava el que feia i deia: ‘Això sona com el que fan els que fan música de veritat’». Una cosa que més tard va reconèixer el productor nord-americà Southside, que ha treballat per a Drake, Jay-Z, Kanye West o Gucci Mane, i que va treballar amb Steve Lean per a PXXR GVNG. «Hi ha un nen menor d’edat que està a Barcelona i fa el meu so», explica un testimoni que explicava Southside, sorprès, als seus amics.

Steve Lean va deixar PXXR GVNG quan els components del grup començaven a fer-se un nom també per separat. «Tothom estava desenvolupant la seva pròpia carrera i jo també ho necessitava», explica. No li ha anat malament, el seu telèfon no para de sonar demanant beats. «Els artistes volen el meu so», diu. «És un estil boig, la meva música és boja. És un so electrònic, rap, coses fosques, baixos forts...», desenvolupa el versàtil i fructífer creador. La seva figura –igual que la d’Alizzz, un altre discjòquei– ha ajudat que la feina del productor sigui més reconeguda. «Això també ha sigut gràcies a Fernando (Yung Beef), que volia que es conegués el productor, que fos un més», explica Esteban. «A mi, mentre la meva butxaca estigui bé, no m’importa que m’estimin més o menys», afegeix.
   

 Prova de la seva popularitat la va constatar quan anava en un tren AVE a Madrid. L’advocat de Junqueras, Andreu van den Eynde, el va saludar, com un fan, i li va demanar un autògraf. «Els advocats són les millors persones del món; salven vides, com els metges», valora Esteban.
  

Futur prometedor

  Insaciable i treballador, ambiciona anar als Estats Units, d’on li truquen insistentment, per treballar. «Si abans era pobre ara soc un treballador, un autònom». 

Recentment, Steve Lean ha treballat amb J. Balvin -que va dir d'ell que és "un noi amb molt talent-, C. Tangana, Mala Rodríguez o el seu excompany de grup Yung Beef.