28 set 2020

Anar al contingut

EL LLIBRE DE LA SETMANA

¿Va servir de res l'espionatge?

John Le Carré torna al territori de George Smiley en la seva última novel·la per plantejar-se un nou dilema moral

Marta Marne

¿Va servir de res l'espionatge?

George Smiley torna a les llibreries per última vegada. Així ho assegura John Le Carré, que als seus 86 anys ha decidit acomiadar-se del personatge que més satisfaccions li ha brindat. Per a això, ens trasllada a un passat previ al de L’espia que tornava del fred, una de les seves novel·les més aclamades, per explicar-nos els antecedents d’aquesta.

Peter Guillam disfruta de la seva jubilació en una granja de la Bretanya. Els dies en què treballava mà a mà amb George Smiley han quedat enrere, i res sembla indicar que aquesta pau pugui canviar. Fins que rep una notificació perquè es presenti a la seu central del Circus, a Londres. Els fills d’Alec Leamas i Liz Gold reclamen una compensació per la pèrdua dels seus pares. La documentació de la missió en què van perdre la vida no està clara, i sol·liciten la col·laboració de Guillam per tractar d’aclarir-ho tot. Amb el que no compten és que el cas tingui tantes ombres.

Narrada en primera persona a través de la veu de Guillam, aquest recurs mostra una perspectiva diferent respecte a novel·les anteriors de la sèrie. En tot moment dominem els aspectes del cas perquè, a més de penetrar en la ment del narrador, podem comparar entre el que el personatge coneix i el que confessa conèixer. No hi ha dobles jocs, no se li amaga res al lector. Això enllaça amb un dels temes recurrents de Le Carré: la importància de l’individu davant la col·lectivitat. Com les relacions personals poden engegar a rodar tota la preparació que un agent expert acumula. Ell sap en què consisteix la seva missió i com l’ha d’afrontar per al bé del país, però el cor humà no en sap de pautes.

Interrogatoris i diàlegs són tot un a El llegat dels espies. A través d’ells, Le Carré aconsegueix una agilitat narrativa que s’ajusta al que necessita la història. I pot prescindir de llargues descripcions de situació o de personatges, ja que són les seves pròpies veus les que aconsegueixen perfilar-los. Els informes llegits per Guillam a la novel·la serveixen de contrapunt a les converses, i canvien completament l’estil per fer-nos viatjar a l’Alemanya del teló d’acer.

No hi podia faltar el reflex del moment actual, habitual en la trajectòria de Le Carré. Utilitza la veu de Smiley per expressar la seva opinió en contra del brexit. Europeista convençut, no comprèn que uns quants determinin la ruptura d’una comunitat tan gran. En un brillant al·legat final, subratlla que ell sempre ha lluitat per treure Europa de la foscor per portar-la a una nova edat de la raó. A aquestes reflexions s’hi uneix el qüestionament sobre el paper que van jugar els mateixos espies en la guerra freda. Els dirigents actuals del Circus no valoren ni respecten les missions del passat, en part per la falta de compromís amb la societat que es viu actualment, en part pels dubtes sobre els procediments i les decisions que es van prendre en aquells instants. Enfront d’això, Guillam, que va viure aquella època, tracta de defensar la postura oposada. El seu treball. El seu llegat. Que el lector decideixi amb quin bàndol es queda.

item

El llegat dels espies / El legado de los espías 

John Le Carré 

Edicions 62 / Planeta

Traducció: Laia Font / Claudia Conde 

356 / 368 pàgines 21,50 euros