Isabel Coixet: "Ha sigut com guanyar un partit de futbol en l'últim minut"

Enmig de la voràgine després de conquistar els Goya a la millor pel·lícula, direcció i guió adaptat per La llibreria, la directora catalana parla amb EL PERIÓDICO de la gala, l’humor, el feminisme i la cultura.

–Hauria sigut la bomba que totes les dones del cine espanyol es presentessin en pijama. ¿Per què la seva idea va ser acollida amb tant de recel en el gremi?

–No ho sé. Hi ha molts interessos creats també en aquest tipus d’esdeveniments, els dissenyadors de moda, les joies… A més a més entenc que és un dia per estar guapo i lluir. Però al mateix temps em sembla que hi ha dictadures de les quals hauríem de començar a passar una mica per no estar tan pendents del vestidet o el talonet.

–Ha promès anar en pijama a la gala del 2018.

–Sí. Vaig  fer una aposta amb una amiga.

–I sense maquillatge.

–A veure. Tampoc em maquillo gaire, unes pinzellades i ja està.

–Al guanyar el premi Forqué dels productors a la millor pel·lícula hi ha moltes possibilitats de conquistar el Goya. L’estadístiques així ho confirmen. ¿De veritat que no s’esperava els 'cabezones'?

–El de guió adaptat una mica, però amb el cor et dic que gens ni mica els de millor pel·lícula i direcció. Veient com avançava la nit cada cop ho tenia més clar. Però va passar. Va ser com guanyar un partit de futbol a l’últim minut. Molt emocionant.

–¿Com ho està celebrant? Crec que està de ruta cultural amb Emily Mortimer i Bill Nighy per Madrid.

–Hem fet moltes coses culturals, sí, inclòs un tour nocturn pel Museu del Prado. També hem menjat molt bé.

–¿Van entendre res de la gala els britànics Mortimer i Nighy?

–Res. I això que jo els anava explicant algunes coses, però l’humor de Joaquín Reyes i Ernesto Sevilla és molt difícil de traduir.  

–I a vostè, ¿què li va semblar la cerimònia?

 –Tot es veu de manera diferent a primera fila. Estàs per altres coses. L’humor de Reyes i Sevilla a mi sí que m’agrada, però entenc que hi hagi gent a qui els Goya no li hagin fet gràcia. És una cerimònia molt llarga perquè tots els que sortim volem agrair moltes coses. Vaig valorar la idea de callar i no dir res perquè tenia clar que en aquell moment de la gala la gent ja se’n volia anar cap a casa. Però, a veure, em va donar el Goya un senyor com Carlos Saura, que ha fet pel·lícules meravelloses i que m’han marcat. ¿I jo havia d’estar callada? De totes maneres, els Oscars també són interminables.

–Podrien no emetre 'Informe Semanal' aquell dia per començar abans.

–Ja, però bé, això són coses de programació. A més, hi ha una cosa que alguna gent sembla haver oblidat. La gala dels Goya, al llarg dels seus 32 anys d’història, sí que l’han dirigit dones. Jo mateixa, per exemple. Va ser l’any que vam premiar Ricardo Franco. L’any de José Luis Borau amb les mans en blanc denunciant ETA. Dissabte es va sentir molt que només hi ha presentadors masculins, però sembla que  la gent hagi oblidat que Eva Hache ho va fer estupendament i que la millor persona que ha presentat els premis va ser Rosa Maria Sardà. Se’ns oblida que les dones fem coses.

Notícies relacionades

Isabel Coixet: "No penso ensorrar-me"

S'acaben els Goya, continua la lluita

–Al faristol va reivindicar la gent que llegeix i va al cine. ¿Què ens aporta la cultura?

–Això és el mateix que preguntar què ens aporta la vida.