Anar al contingut

CONCERT

Anne-Sophie Mutter: "La música no té res a veure amb el glamur"

La violinista alemanya rendeix homenatge al compositor polonès Krzysztof Penderecki al Palau de la Música Catalana

Marta Cervera

Anne-Sophie Mutter: "La música no té res a veure amb el glamur"

La carismàtica violinista alemanya Anne-Sophie Mutter recala al Palau de la Música en la seva gira de concerts en homenatge a Krzysztof Penderecki, coincidint amb el 85è aniversari del compositor polonès. El mestre ha compost diverses obres per a aquesta aclamada solista, que n’interpretarà dues avui (20.30 hores) amb el pianista Lambert Orkis i el contrabaixista Roman Patkoló. Famoses peces de Johann Sebastian Bach i Johannes Brahms completen un exigent programa. 

–¿Què significa aquest programa per a vostè? 
–És una manera de recuperar obres d’un compositor amb qui vaig començar a col·laborar a mitjans de la dècada dels 90. Va començar amb el Segon concert per a violí i després va venir la Segona sonata per a violí i piano, que vam estrenar l’any 2000. És una llàstima que aquesta peça hagi gairebé desaparegut del nostre repertori, perquè és una obra molt difícil, bellíssima i profundament emocional. Té una magnífica arquitectura, però quan la vam estrenar en el seu moment vam tenir poc temps per preparar-la. Ara ho hem fet a consciència. 

–¿Creu que Penderecki combina bé amb Bach i Brahms? 
–Per descomptat. Bach ha sigut una gran inspiració per a tots els rèquiems, les misses i les peces religioses que Penderecki ha creat al llarg de la seva vida. I Brahms està enmig de tots dos, entre el barroc i l’època moderna.

–¿A qui li ha encarregat noves obres? 
–Hi ha gent molt diferent, com Unsuk Chin, una compositora de Seül que està preparant una peça per a dos violins solistes que estrenaré amb una jove coreana que està a la meva fundació per a joves músics de corda. I també hi ha una obra nova d’André Prévin que estrenaré l’any que ve al Carnegie Hall. 

–I aquest estiu va estrenar una obra de John Williams. 
–Em va encantar que compongués una peça per a violí i orquestra de cambra. L’admiro com a compositor clàssic i com a autor de grans bandes sonores com Star Wars i de tants films de Steven Spielberg. No m’importaria mirar les seves partitures per a música de pel·lícula. Crec que és el moment d’incorporar nous ingredients al meu repertori i obrir-me a un altre tipus de música contemporània. 

–¿Quin és el seu principal consell als joves talents de la seva fundació? 
–És important que entenguin una cosa: no han de perseguir la fama i els diners. Estar al servei de la música no té res a veure amb el glamur. Evidentment, un ha de poder sobreviure, però l’objectiu principal ha de ser disfrutar de la música, inspirar els nostres col·legues en una orquestra i emocionar el públic amb peces que han commogut l’ésser humà durant segles. 

–Aquest any ha celebrat el 40è aniversari del seu debut com a solista al Festival de Pasqua de Salzburg, quan tenia 13 anys. ¿La música segueix significant el mateix per a vostè? 
–Sempre m’ha entusiasmat ser músic, no només violinista. Ara sento la necessitat d’ajudar les joves generacions. A la fundació treballo amb gent meravellosa, com Pablo Ferrández, un magnífic cel·lista espanyol que fa poc ha debutat amb la London Philharmonic i que toca amb mi en alguns concerts. I sento que el meu entusiasme ha anat a més amb els anys i intento fer moltes més coses. Això és el que més ha canviat respecte a la meva primera etapa. Ara utilitzo la meva influència i el meu reconeixement per reconduir certes coses. Em preocupen, sobretot, la pobresa i l’accés a la medicina.

–També està implicada en l’acollida de refugiats. ¿Com veu l’actitud d’Europa en aquest tema?
–És un problema molt complex i no hi ha una solució fàcil. Veig amb desesperació que es triga molt a transferir-los des dels camps de refugiats a una ciutat on puguin recuperar certa normalitat. Però diferenciar qui és realment una víctima de guerra i qui s’aprofita de la situació és realment difícil. Alemanya sí que ha acollit molts refugiats, però això només és el principi. Es necessitaran dècades per integrar-los en la nostra societat. Quan va caure el Mur de Berlín, fa 27 anys, tots ho vam celebrar, però encara avui l’Alemanya de l’Est no ha aconseguit una qualitat de vida similar a la de l’Oest. Amb això vull dir que no podem esperar una solució fàcil i ràpida. Però acollir refugiats de guerra és una cosa que hem de fer. S’han de defensar els drets humans per afrontar aquesta crisi.