El rock & roll perd el pioner Fats Domino

A Elvis Presley sempre li va resultar molest que l’anomenessin Rei del Rock & Roll. I no deixava que ningú ho fes si estava en presència de Fats Domino. «Molta gent sembla pensar que jo vaig començar aquesta història, però el rock & roll era allà des de molt temps abans que jo aparegués. Ningú pot cantar aquest tipus de música com la gent de color. Assumim-ho: jo no puc cantar com Fats Domino». Paraula d’Elvis. 

I no s’enganyava. Pocs músics van tenir una influència tan determinant en el naixement del gènere que havia de revolucionar la música popular com Antoine Dominique Domino, un precoç pianista nascut a la ciutat de Nova Orleans el 1928 que va saber guanyar-se a l’audiència blanca amb una audaç barreja de rhythm and blues i boogie-woogie que ja exhibia els principals ingredients del que es va anomenar rock & roll. Fats Domino, pioner del gènere per dret, va morir a la seva ciutat natal als 89 anys per «causes naturals», segons va confirmar ahir el seu representant en una nota de premsa.

Nascut i criat al si d’una família criolla i nombrosa (tenia vuit germans), Domino va abandonar l’escola als 14 anys per entrar a treballar en una fàbrica de molles per a llits alhora que  aprenia a tocar el piano pel seu compte. Aviat va començar a actuar en clubs i a cridar l’atenció gràcies al seu físic rotund, una ventruda figura que li va valer el sobrenom de Fats, (greixos), coronada per un pentinat característic –cabells sempre engominats i plans per dalt (com si fos gespa perfectament tallada)–, i a la contundència i desinhibició amb què tocava el piano. La seva primera gravació The fat man, de 1949, està considerada per molts el primer número de rock & roll i ja en la seva època es va convertir en un supervendes.

RATXA D’ÈXITS

Va consolidar el seu estatus de figura popular l’any 1955 amb la irresistible Ain’t that a shame, que anys després versionarien Pat Boone, Cheap Trick i John Lennon, entre molts altres (va ser una de les primeres cançons que el jove Lennon va aprendre a tocar a la guitarra i va formar part del repertori dels Quarry Men, l’embrió dels Beatles). La ratxa continuaria amb èxits com Blueberry Hill (la versió que Domino va gravar el 1956 va ser elegida per ser inclosa en el registre de gravacions històriques de la Biblioteca del Congrés dels EUA), i després Whole lotta loving, I’m ready, Be my guest, Jambalaya i I’m walking, entre altres èxits. Durant els anys 50 i 60, Domino va ser el segon músic de rock que va vendre més discos al seu país, només superat per Elvis Presley. També va ser un dels primers artistes negres que va aparèixer regularment als programes televisius de música pop. 

Quan les fornades del pop britànic capitanejades pels Beatles van escombrar la primera generació del rock & roll, l’estrella de Fats Domino va començar a declinar. No hi va ajudar la decisió d’abandonar Imperial, el segell discogràfic que l’havia conduït a l’èxit. L’última de les seves gravacions que va aconseguir fer-se un lloc a les llistes va ser precisament una versió dels Beatles, Lady Madonna; una cançó que Paul McCartney havia compost a manera d’entusiasta homenatge a... Fats Domino. Tot i el descens de la seva popularitat, el pianista de Nova Orleans mai va intentar agafar trens que no considerava seus. «Vaig preferir no canviar –va explicar uns quants anys després–. Havia de mantenir-me fidel al meu propi estil perquè, en cas contrari, no hauria sigut jo».

EL DESASTRE DEL ‘KATRINA’

Notícies relacionades

Plans per a un agost cultural pletòric

De les passarel·les de Nova York a un aljub de Mallorca

Domino es va mostrar tan idiosincràtic a l’hora de tocar el piano com a la d’elegir noms per a la seva nombrosa prole. Casat amb Rosemary Hall, va tenir vuit fills –Antoinette, Andrea, Adonica, Antonio, Anatole, Anola, Andre i Antoine III– i nombrosos nets (tants que, quan un dia li van preguntar quants eren, només va poder respondre: «No ho sé, molts. Mai els he comptat»). 

Bona part d’aquesta extensa família era a la seva sensacional casa de Nova Orleans quan el 2005 l’huracà Katrina es va acarnissar amb la ciutat. Van haver de ser evacuats en bots. El músic va perdre tres pianos i dotzenes de discos d’or i platí. Tot i la desgràcia, Fats Domino va tornar a actuar als clubs de Nova Orleans i fins i tot va participar en la sèrie de la HBO Treme, en la qual apareixia a l’interior de casa seva, situada en un barri popular del Lower 9th Ward, interpretant Blueberry Hill.