Manel, festa a la platja

Els nois de Manel seran de naturalesa reservada, però la seva música és cada vegada més extravertida, elèctrica i rítmica, de manera que els teatres i els recintes recollits han anat donant pas a espais més grans sense que les seves cançons se'n ressentin. Entre els més majúsculs hi ha la platja del Bogatell, en què ja van actuar fa tres anys i que aquest dissabte els va acollir al tram final de la seva gira Jo competeixo, que va començar a caminar a la sala Salamandra, de l'Hospitalet, en el llunyà maig del 2016.

Concert multitudinari, amb molts milers de persones atenent a la crida de Mediterràniament, el concert que programa cada any Estrella Damm i que actualment consta de dues nits. Aquesta vegada sense la pluja que va castigar el recinte l'any passat, i amb dos grups de contrastat atractiu, Txarango i Búhos, completant el programa ja entrada la matinada. Obrint la desfilada, Manel va tirar del seu registre més poderós des d'aquella inquietant cançó que respon per Les cosines.

«MULTITUD TUMULTUOSA» / El repertori va seguir més o menys el guió de la gira assentant-se en el material més modern, amb falques com Boomerang i Al mar! Abans d'abordar aquesta última, Guillem Gisbert es va treure el jersei i va quedar al descobert una samarreta amb la imatge de Piolín, al·lusió al vaixell ple d'efectius de la seguretat de l'estat que fondeja al port. Gisbert va llançar un altre gest de complicitat a l'actualitat política quan es va dirigir al públic. «Sou una multitud tumultuosa molt bonica de veure».

Notícies relacionades

Uclés guanya el Nadal amb una carta d’amor onírica a Barcelona

Les lectures més esperades per al 2026

Les guitarres van alçar el to a M'hi vaig llançar, recorrent a aquella èpica associada al grup, com a Mort d'un heroi romàntic, peces embolcallades en crits de«votarem». Van rescatar Criticarem les noves modes de pentinats, cançó absent en les primeres nits de la gira, i van reivindicar La gent normal com si fos ja una cançó pròpia i no una versió de Pulp. En el crescendo final, Ai, Dolors, el gir tropical de La serotonina, amb Gisbert permetent-se uns passos de ball, i la imponent Benvolgut. Però, per al bis, Manel tenia preparada una arma secreta: la reedició d'aquella cita amb els nois de P. A. W. N. Gang que es va escenificar per primera vegada al maig al Desconcert d'Icat FM a l'Apolo.

XOC DE TRIBUS / Una trobada deliciosa al voltant de la peça Jo competeixo, xoc de clans urbans en què el Gang es burlava de Manel, «aquests panolis», i Gisbert i companyia els replicaven anomenant-los «teenagers amateurs, nens amb cadenetes d'or».Trap llengut contra classicisme pop en un disfrutable diàleg paròdic que va posar el punt àlgid del concert, rematat amb Teresa Rampell i Sabotatge, peces amb què Manel va confirmar que els grans recintes no els desborden.