DECLARACIONS DE L'ESCRIPTOR PERUÀ

Vargas Llosa reclama "energia" al Govern contra el referèndum de l'1-O

El novel·lista carrega contra el procés i l'1-O en la presentació del seu últim llibre, 'Conversaciones en Princeton'

ealos40196968 mario vargas llosa en la presentacin del libro conversaci170920133334

ealos40196968 mario vargas llosa en la presentacin del libro conversaci170920133334 / JUAN MANUEL PRATS

3
Es llegeix en minuts
Juan Fernández
Juan Fernández

Periodista

ver +

El novel·lista Mario Vargas Llosa ha aprofitat la presentació del seu últim llibre, ‘Conversaciones en Princeton’ (Alfaguara), per carregar contra el referèndum de l'1 d'octubre i el procés independentista català, que ha definit com “una malaltia que desgraciadament ha crescut a Catalunya”. En relació amb la cita electoral, el premi Nobel ha assenyalat: “El referèndum no tindrà lloc. És un disbarat absurd i un anacronisme que no té res a veure amb la realitat del nostre temps. Espero que el Govern (central) tingui prou energia per impedir aquest cop d'Estat que s'està gestant i que rebi la sanció que correspon”.

Amb un assaig com el que avui presentava en societat, que gira al voltant dels vincles que hi ha entre la literatura, la política i la història en la seva obra, la pregunta sobre la situació de Catalunya era obligada, i l'escriptor no ha defugit la qüestió. “Jo estimo molt Catalunya”, ha declarat abans de recordar que a la dècada dels 70 va viure cinc anys a Barcelona i afirmar: “En la Barcelona dels nostres dies no reconec la d'aquella època. Llavors era, de fet, la capital cultural d'Espanya i es va convertir en el pont on es van tornar a trobar escriptors espanyols i llatinoamericans que s'havien donat l'esquena al llarg de 40 anys”.

"No vaig conèixer ni un nacionalista"

En el seu retrat de la Catalunya que va descobrir fa quatre dècades, Vargas Llosa s'ha aturat en el rerefons polític d'aquell moment i ha subratllat la poca presència que hi tenia el nacionalisme. “Estava completament marginat. Jo no vaig conèixer ni un nacionalista en els cinc anys que vaig viure a Barcelona. Sembla una broma, però no ho és. Tenia moltíssims amics catalans que pensaven que el nacionalisme era una cosa antiquada i anacrònica i que els nacionalistes eren uns vellets reaccionaris que no s'havien de prendre gaire seriosament perquè vivien en el passat”.

Conversa sobre cinc de les seves obres

El nou llibre de Vargas Llosa és una llarga conversa amb el catedràtic de literatura hispanoamericana Rubén Gallo a partir de les sessions que el novel·lista va mantenir durant el primer semestre del 2015 amb una quinzena d'estudiants de la Universitat de Princeton, a Nova Jersey, on descansa el seu arxiu personal.

En la conversa, l'escriptor revela les interioritats creatives de cinc de les seves obres més relacionades amb esdeveniments polítics, com ‘Conversación en La Catedral’ o ‘La fiesta del Chivo’, i distingeix l'ofici del periodista, que creu que ha de ser neutral en la descripció dels fets, de la feina del novel·lista, que té llibertat per recrear la realitat sense que això li resti versemblança. “L'obra de Tolstoi ha prevalgut explicant les guerres napoleòniques de Rússia per sobre de tots els llibres d'història”, va posar com a exemple. Segons la seva opinió, “un escriptor amb talent pot canviar la història a través de la seva imaginació”.

No veig gaire les xarxes socials, però quan ho faig em quedo horroritzat amb l'ús del llenguatge

Notícies relacionades

Lluny de confondre la seva professió amb la del notari, Vargas Llosa ha defensat sempre la presa de posició de l'intel·lectual davant els conflictes històrics i ahir es va posar a ell mateix, i als de la seva generació, d'exemple. “En aquells anys, els autors llatinoamericans de la meva època ens vam sentir políticament compromesos perquè vivíem envoltats de dictadures. Avui només en queden a Cuba i Veneçuela, a la resta de Llatinoamèrica hi ha democràcies, encara que moltes siguin imperfectes. Això ha portat a la desmobilització política de l'intel·lectual”, va comparar.

Segons la seva opinió, avui els intel·lectuals han de donar la batalla en altres fronts, com la que es lliura amb les noves eines de comunicació. “No veig gaire les xarxes socials, però quan ho faig em quedo horroritzat amb l'ús del llenguatge. És la negació de la literatura. Si la literatura desapareix i la reemplaça aquesta mena de caricatura de la llengua que veiem a les xarxes, ens convertirem en micos”, va pronosticar.