La "fúria" política de George Clooney

Afortunadament, sobretot per a ell, la presència de George Clooney a la Mostra de Venècia ja no fa estralls com solia. Això, per descomptat, no significa que no segueixi monopolitzant l'atenció dels fotògrafs ni provocant ofegats sospirs. Però, després d'haver-lo tingut de visita una desena de vegades, la Mostra ha deixat de tractar-lo ja com un mico engabiat. En aquest mateix festival, l'any 2009, Clooney es va veure obligat a mantenir el somriure mentre un espontani es despullava davant seu enmig d'una roda de premsa i li implorava una mica d'afecte.

Coses així li han passat sovint; però ja no. La gent ha entès que Clooney no vol ser una celebritat sinó un artista seriós, compromès i altament polític, en bona mesura perquè ell ha s'ha esforçat per deixar-ho clar, de forma a vegades massa emfàtica. 'Suburbicon', el seu nou treball darrere la càmera, amb el qual ha presentat la seva candidatura al Lleó d'Or, també s'esforça per ser altament polític. "El meu país està més enfadat que mai", ha explicat el director en la presentació del film. "Té al damunt un núvol negre, i per això suposo que el més lògic per a mi és fer una pel·lícula furiosa".

Sang i privilegis

'Suburbicon' transcorre a Suburbia o, dit d'una altra manera, en una d'aquelles urbanitzacions de cases unifamiliars amb jardí que han sigut retratades per incomptables pel·lícules –des d''El graduado' a 'Vellut blau', de 'La caça de l'home a 'Poltergeist'— com el lloc on el somni americà es converteix en malson; i en una època, poc després de la segona guerra mundial, en què aquests suburbis estan habitats per una classe mitjana que se sent pròspera, victoriosa i invulnerable i que, a jutjar per la pel·lícula, és capaç d'empastifar-se de sang per defensar els seus privilegis. És una Amèrica que Clooney va conèixer de primera mà. "Vaig créixer al sud dels Estats Units en l'època de les lluites pels drets civils. Pensàvem que aconseguiríem arreglar les coses, però és obvi que no ho vam fer, i els mateixos problemes ens seguiran perseguint al llarg de la nostra història".

'Suburbicon' sembla una pel·lícula dels Coen, i és lògic perquè, en realitat, en part ho és: el seu punt de partida és un guió que els germans van escriure just després de rodar 'Sangre fácil' (1984). És lògic que tingui les senyes d'identitat del cine de la parella de Minnesota escampades per cadascuna de les seves escenes: hi ha l'obsessió per la figura del titella, les altes dosis d'humor negre emmascarat de vermell, el retrat de gent indecent que fa coses terribles. En molt poques paraules, és la història d'un nen a qui se li ensorra la vida després que la seva mare (Julianne Moore) mori aparentment com a conseqüència de la irrupció de dos lladres a la casa familiar, i que a partir de llavors el seu pare (Matt Damon) i la seva tia (Julianne Moore de nou) comencin a comportar-se de manera estranya. "Vaig voler demostrar que una persona normal només necessita una decisió equivocada per convertir-se en un monstre", sosté Clooney. "Ens pot passar a tots".

Notícies relacionades

Blur no té ningú que els canti

L’‘Abril’ canvia el seu dia de publicació al dissabte

El guió dels Coen, això sí, va ser convenientment alterat per acomodar-se a l'agenda política del director. "Trump vol tornar a l'Amèrica que retrata la pel·lícula, la d'Eisenhower, que era un concepte construït per i per als blancs en què els negres quedaven completament exclosos", comentava Clooney davant la premsa per justificar per què va afegir al text original una subtrama de temàtica racial –l'odi que l'arribada d'una família negra al barri genera entre els veïns, gent intolerant, xenòfoba i ignorant com els votants de Trump— que, lamentablement, resulta ser un dels punts febles de 'Suburbicon'. En lloc d'intentar integrar l'element racista en la història (o potser després d'intentar-ho i comprovar que els guions dels Coen són com l'iPhone: un sistema tancat), el director l'implanta com si fos una peça ortopèdica mancada de verdadera vida i amb l'única missió que ni l'espectador més despistat li passi per alt la importància de la pel·lícula.

No és l'únic aspecte en què Clooney no està a l'altura del seu model. Com a actor ha rodat quatre pel·lícules per als Coen, i a aquestes altures està familiaritzat amb aquest lloc colonitzat fa temps pels autors de 'Fargo' (1996) en què cohabiten ridícul i tràgic, comèdia i drama, 'thriller' i farsa. En aquesta ocasió ell intenta situar-se en aquest mateix terreny (en el personatge encarnat per Matt Damon a 'Suburbicon' hi ha ressons clars del que va interpretar William H. Macy a 'Fargo') però no li acaba de sortir, i en lloc d'això els tons van alternant-se de forma atropellada d'una escena a la següent. A aquestes altures els Coen han refinat el seu mètode fins a tal punt que les seves històries gairebé semblen fàcils d'explicar, i 'Suburbicon' demostra que no és així. Potser Clooney hauria d'haver-los convidat més sovint al rodatge de la pel·lícula. O potser hauria d'haver intentat convèncer-los que ells eren els indicats per dirigir-la.