Terele Pávez, l'actriu esquerpa

De 'Novio a la vista' (1954), comèdia berlanguiana en què va interpretar un paper petit quan tot just havia fet 14 anys, a 'El bar', d’Álex de la Iglesia, i 'Incerta glòria', d’Agustí Villaronga, les seves dues últimes pel·lícules. Així s’escriu la trajectòria cinematogràfica de Terele Pávez, també actriu de teatre i de televisió, que va morir ahir a la tarda a l’hospital de la Paz de Madrid, als 78 anys, a causa d’un vessament cerebral.

Els premis li van arribar una mica tard: Goya a la millor actriu de repartiment el 2014 per 'Las brujas de Zugarramurdi', una altra de les seves moltes contribucions al particular univers còmic, negre i fantàstic de De la Iglesia. Amb aquest realitzador va fer també 'El día de la bestia' (1995), 'La comunidad' (2000), '800 balas' (2002), 'La habitación del niño' (2006) –episodi de la sèrie 'Películas para no dormir'– i 'Balada triste de trompeta' (2010). 

El seu físic esquerp i la veu ronca, el seu posat malhumorat i els gestos sempre aïrats van casar a la perfecció amb l’estil de De la Iglesia, el director que en més ocasions va comptar amb ella.

Una intèrpret de drama rural

El drama rural va ser un dels gèneres que millor li va anar a la seva forma d’interpretar, impetuosa, brusca, ideal per a personatges primaris, supervivents en medis miserables i èpoques incertes. Així ho va entendre Agustí Villaronga quan fa poc li va confiar un dels papers secundaris –al costat de Fernando Esteso– d’'Incerta glòria'. 

Però, dins del cine rural, es va moure millor en el drama mesetari, en les històries de 'cortijo' entre amos i pagesos: 'Los santos inocentes', rodada el 1982, adaptació de la novel·la de Miguel Delibes a càrrec de Mario Camus, en la qual va interpretar Régula, la dona de Paco el Bajo (Alfredo Landa) i germana d’Azarías (Paco Rabal); i 'Réquiem por un campesino español' (1985), de Francesc Betriu, segons l’obra homònima de Ramón J. Sender.

Nascuda a Bilbao el 1939, amb el nom de Teresa Marta Ruiz Penella, era filla del polític de dretes Ramón Ruiz Alonso. Les seves germanes també van ser actrius destacades: Emma Penella i Elisa Montes. Totes tres van coincidir en el drama criminal de Julio Coll 'La cuarta ventana' (1963), en la qual encarnen tres amigues modistes i amants de la gresca nocturna que es veuen implicades en un delicte.

Altres intervencions de pes

'Fortunata y Jacinta' (Angelino Fons, 1969), 'Tatuaje' (Bigas Luna, 1976), 'Carne apaleada' (Javier Aguirre, 1978), 'Laura, del cielo llega la noche' (Gonzalo Herralde, 1987), 'Diario de invierno' (Francisco Regueiro, 1988), 'El Lute II: mañana seré libre' (Vicente Aranda, 1988) i 'La celestina' (Gerardo Vera, 1996) són algunes de les altres pel·lícules en què va fer interpretacions importants. 

Notícies relacionades

¿Val la pena?

Premi al Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades

Pertanyia a la tradició dels excel·lents actors i actrius de caràcter del cine espanyol. Seria en la televisió on trobaria personatges principals. És el cas de 'Las envenenadas de Valencia' (1985), capítol dirigit per Pedro Olea per a la sèrie criminal 'La huella del crimen', en què va interpretar Pilar Prades Expósito, l’última dona executada amb garrot vil després de ser declarada culpable de l’assassinat per enverinament de la propietària de la casa en què treballava. 

Encara que a la petita pantalla el seu gran èxit va ser el paper de Purificación a la longeva sèrie 'Cuéntame cómo pasó'.