CRÍTICA DE CINE

'Descontroladas': males companyies

La pel·lícula fingeix riure's de l'arrogància viatgera nord-americana però no s'estalvia els tòpics racistes

Després de ser abandonada pel seu nòvio i quedar-se sola amb un parell de bitllets d’avió a la mà amb destí a l’Equador i no reemborsables, una jove (a la qual dona vida Amy Schumer) aconsegueix persuadir la seva mare (amb els trets de Goldie Hawn) perquè l’acompanyi de vacances. Una vegada al seu destí, uns malvats segresten les dues dones i demanen un rescat per elles. Aconsegueixen escapar-se, i amb premissa, 'Descontroladas' acompanya les protagonistes a través de les jungles equatoriana i colombiana, mentre afronten successius perills i situacions presumptament divertidíssimes. En el procés, la pel·lícula fingeix riure’s de l’arrogància amb la qual molts nord-americans viatgen pel món, encara que en realitat prefereix comportar-se com ells recolzant-se constantment en caricatures racistes.

Se suposa que les dues dones obtindran alguna cosa de l’experiència: la filla ha d’aprendre a ser menys egocèntrica; la mare, a ser més proactiva. Per desenvolupar la relació entre totes dues, Schumer ofereix poca cosa més que una lleugeríssima variació del personatge que va interpretar a 'Y de repente tú' (2015), i a Hawn gairebé no se li dona l’oportunitat al llarg de tota la pel·lícula de fer alguna cosa més que cridar malgrat que apareix en pràcticament totes les escenes.

Notícies relacionades

En general, els dos personatges estan traçats de forma tan vaga i resulten tan antipàtics que és gairebé impossible interessar-se per ells malgrat les repetides dosis de sentimentalisme que el director Jonathan Levine acaba insuflant al relat. Al final, tot el que 'Descontroladas' ofereix són un parell d’acudits decents, que en tot cas resultarien molt més efectius de cara a l’espectador si no succeïssin tots concentrats en els 10 primers minuts de la pel·lícula... i també si no els haguessin inclòs en el tràiler promocional.