Cabaret del segle XXI

Defineixen el seu muntatge com un xou femení i feminista. I és que l’actriu Maria Molins i la compositora Bárbara Granados (besneta d’Enric Granados) fan una declaració d’intencions a Cabaret(A), proposta que reivindica el cabaret des d’una òptica moderna i actual. Però, sobretot, en clau femenina. D’aquí ve la A majúscula entre parèntesis del títol que recala a la Sala Muntaner fins al 30 de juliol.

Molins i Granados són les autores i protagonistes d’aquest espectacle plurilingüe (català, castellà, anglès i italià), encara que en escena estan acompanyades d’altres músics: Dick Them (baix elèctric, bongo, piano) i Miquel Malirach (guitarra, ukelele, saxo i flabiol). Granados toca el piano, l’acordió, el copòfon (copes de vidre amb diferents nivells d’aigua), el caixó i fins i tot un instrument de joguina amb forma de pebrot. Al seu cabaret tot s’hi val.

TRENCAR ESQUEMES / «El nostre objectiu és trencar els esquemes del cabaret, reinventar-lo», sentencien. Dirigides per Joan Maria Segura Bernadas, s’han endinsat en una nova fórmula que posa l’accent en les dones. Tot i que hi ha referències a la Barcelona canalla dels anys 20 i 30

Notícies relacionades

Elefantes canten sense complexos a l’amor romàntic al Palau

Reivindicant Valle-Inclán

–el típic número de cuplet picant–, inclou petits homenatges a escriptores com Mercè Rodoreda i Maria Aurèlia Capmany i també a col·legues com Mary Sampere, Ángel Pavlovsky, Núria Feliu i Guillermina Motta. També es recorden de dones menys famoses però igualment importants per a elles: «Dones que al seu dia no van poder estudiar i que ara van tant al teatre».

«És un espectacle per somiar, amb una barreja d’històries teatrals i música on domina l’humor negre, la poesia i la comèdia». Entre les cançons n’hi ha una de dedicada a la droga, una altra on disseccionen les persones tòxiques i fins i tot s’atreveixen amb un blues creat a partir d’El mercader de Venècia.