Sónar 2017: La comissària, la trituradora i la broma bakala

LA BJÖRK MÉS 'CHANANTE'

Aquests dies el CCCB és el Centre de Culte al Concepte Björk. La islandesa, autocomissària de la mostra, ha colat un munt de peces de realitat virtual que difícilment haurien sigut acceptades a la Biennal de Venècia: Björk ballant a la platja, excursió per la boca de Björk, Björk ciclop surt d'una vagina digital… El concepte de la vulnerabilitat després de la ruptura amorosa, autoajudeta 3D, sosté unes experiències immersives molt poc interactives que haurien sigut avançades el 1997, però no el 2017. És un empatx de la Björk més entotsolada i a remolc de tot. Un comissari extern hauria inclòs aquell esquetx de ‘La hora chanante’. Joaquín Reyes ens l'explicava molt millor.

---

LA POBRESA I LA ZONA VIP

“El hip-hop sorgeix de la pobresa, és crear una festa en un entorn de pobresa”, explica la rapera Princess Nokia en una entrevista. Però ahir li va tocar defensar aquesta tesi a cent metres de la zona VIP en què un cuiner amb estrella Michelin servia menús exclusius a 25 euros. No és culpa seva. Simplement s'ha d'assumir que els grans festivals són liquadores de valors, que llimen arestes i sublimen contradiccions. Així és i així serà. Està en la seva naturalesa aglutinadora i anestesiant. Pocs artistes surten amb la seva identitat reforçada després d'actuar en un aparador d'aquestes magnituds que també necessita marcar la seva identitat. Un gran festival és una trituradora cultural.

---

CARLES FRANCINO AL SÓNAR

Notícies relacionades

L’Editorial de Cristina Villanueva: Quan un sistema emmalalteix, també emmalalteix la confiança

La vellesa no és un forat negre

Durant la sessió de l'italià Bawrut, una solemne veu en 'off' va dir: “Milers de joves de tot Espanya segueixen cada vegada amb més freqüència una nova moda: caps de setmana a tota marxa. La festa comença els divendres i no s'acaba fins dilluns a la matinada. D'una discoteca a una altra. Música màquina, alcohol i les denominades drogues de disseny són ingredients bàsics d'aquestes festes”. Així començava el reportatge ‘Hasta que el cuerpo aguante’ de Canal + que va retratar el 1993 la famosa ruta del bakalao. La veu d'un jove Carles Francino, samplejada a ‘Routa’, ens va recordar que aquell oci barat, massiu i socialment mal vist era als antípodes del context car, exclusiu i amb gran prestigi social en què va sonar ahir a tall de broma postmoderna.

---

LA DISCOTECA MÉS GRAN DEL MÓN

Mentre la ciutadania s'organitza amb el lema #BarcelonaNoEstaEnVenta, aquesta setmana, la ciutat és un immens decorat de lloguer per a empreses d'esdeveniments que convoquen 'clubbers' de mig món a ballar als escenaris més insòlits: des de la plaça de toros Monumental fins al fals monestir de Sant Miquel del Poble Espanyol passant per una antiga fàbrica de tintatge i estampació del Poblenou. Durant tres dies, Barcelona deixa de ser La Botiga Més Gran del Món i es converteix en La Discoteca Més Gran del Món.