Per què irrita l''humor' de Jorge Cremades
L'alacantí que ha sigut objecte de boicot al Teatre Borràs ha aconseguit 5 milions de seguidors a Facebook amb acudits micro o 'macrochistas'
Els mossos es presenten a la concentració feminista que intentava boicotejar l’actuació de Jorge Cremades al Borràs. /
Deixem en l'aire la pregunta de si l'humor de Jorge Cremades es mereix la més sonora indiferència, una concentració de protesta que potser farà reflexionar un o dos dels i les assistents a un dels seus espectacles o un boicot actiu que miri d'impedir l'accés a la sala com ha passat aquest dissabte al teatre Borràs de Barcelona, en una mobilització convocada sota les etiquetes #EnsTensCremades i #RebutjaHumorMasclista. Els vídeos d'humor masclista de Cremades fa temps que triomfen a Facebook i Youtube i que reben rèpliques indignades. Però la gota que ha fet vessar el got ha sigut una entrevista en què argumentava que hi ha més violacions a homes que a dones.
¿Què té l''humor' de Jorge Cremades per suscitar una reacció d'aquesta mena? Fem un petit repàs a alguns dels seus 'hits'. Si hi troben alguna gràcia, ens ho expliquen.
'¿VAS BORRATXA I ESTÀS SOLA? ME LA DEMANO': ABALANÇANT-SE SOBRE UNA NOIA BORRATXA QUE HA PERDUT LES SEVES AMIGUES
El tall de Cremades que més se li ha retret. La seva rèplica: que si un grup d'amigues es diuen entre elles que a veure si emborratxen un tio per tirar-se'l, llavors això seria un vídeo divertit, no una apologia de la violació. Bé. Si l'intent de fer que cancel·lés la seva actuació s'acosta a l'atemptat a la llibertat d'expressió (sí, alguns dels seus seguidors han acusat a Twitter les mobilitzades contra Cremades de "feminazis"), convinguem que els seus acudits almenys voregen la banalització de conductes que estan a un pas d'aquella infame violació col·lectiva a Pamplona. Parlem llavors del possessiu 'me la demano'... Per cert, com es pot veure en el vídeo anterior, qualsevol contacte amb un home homosexual desencadena una reacció d'incomoditat que se suposa que és hilarant.
FER-SE GAI DE COP
És que el contacte pot ser perillós. Tocar el penis de pedra d'una reproducció del 'David' de Miquel Àngel pot convertir-se de cop en un gai fan de Village People amb un tors nu i barba d'os. Ai, no, que la barba tancada d'os ja la portava.
¿ESTÀ EMBARASSADA? ESCAPA'T A BUSCAR LA LLIBERTAT
Notícies relacionadesAquí va una recopilació de tòpics. Que per una vegada la teva nòvia et doni la raó és motiu de celebrar-ho como si d'una Champions (l'home és molt 'merengue') es tractés. Que la teva nòvia pugui tocar el teu mòbil és motiu de 'codi vermell', poder furgar en el seu, una temptació irresistible. La felicitat seria fer callar la xerrameca de les noies amb un comandament a distància. El pitjor, veure com la teva noia es prova o compra roba. I el millor del millor (minut 19): quan la seva nòvia li anuncia que té un retard, fa cara de responsable, però apareix de sobte a París al ritme de la cançó d'aquell vaixell que es deia 'Libertad' de Perales. I és clar, la frase 'Tiran más dos tetas que dos carretas', sí, hi surt.
I TOT I AIXÍ, OMPLE EL BORRÁS
Larga vida a la comedia. GRACIAS BARCELONA 😌 pic.twitter.com/u5NXYGwAWh
— Jorge Cremades (@JorgesCremades) 9 de junio de 2017
Aquesta és la fotografia que Cremades va penjar ahir a la nit després de l'accidentada sessió.
- Enquesta eleccions generals Espanya: Sumar i Junts perdrien la meitat dels seus escons després de dos anys de suport a Sánchez
- Successos Mor un turista francès durant el seu comiat de solter a Sils
- El 62% d’espanyols reclamen eleccions, entre ells un 40% de votants del PSOE
- La intrahistòria d’un canvi d’actitud Lamine sedueix Nico Williams
- Reforma de la llei Ultimàtum de Junts a Collboni pel 30% d'habitatge protegit: si no pacten abans d'agost, s'ajorna al 2028
- Bon Preu construirà un centre logístic a Parets del Vallès
- El repte d’atraure talent jove marca l’obertura del SIL
- BCN acull el primer Fòrum per a la Pau i la Seguretat a Europa
- Javier Escribano: "Estem explorant inversions industrials a Catalunya"
- L’FMI obriràla seva primera seu d’Espanya a València