Primavera Sound 2017: escullin la seva aventura

En molts altres festivals, la caiguda només uns dies abans d’un cap de cartell es veuria com un daltabaix. Però costaria de creure que gaires persones hagin tornat l’entrada de divendres de Primavera Sound per la recent caiguda de Frank Ocean. Al cartell d’aquell mateix dia hi ha molts altres al·licients per compensar-ho, incloent-hi el substitut d’última hora, Jamie xx. La quota de R&B d’aquest any, per altra banda, està més que ben coberta amb les presències de Solange i Miguel.

El Primavera Sound continua sent un festival de cartell horitzontal, en el qual faràs bé anant a veure els pesos pesants o els semisecrets. Entre els primers trobem The xx, consagrats definitivament amb el viratge cap al pop lluminós d’I see you; Bon Iver, que malgrat jugar en una òrbita cada vegada més esquiva encara és ídol del folk-rock alternatiu recent, i Van Morrison, presència noble on n’hi hagi en un cartell que no oblida que mirar al passat és entendre el present. 

En aquesta mateixa ona pedagògica se situa la inclusió de noms com The Zombies, recuperant el seu clàssic del 1968 Odessey and oracle; Annette Peacock, compositora d’avantguarda amiga de Salvador Dalí i pionera del sintetitzador Moog; Grace Jones, la reina disco, icona de l’estil i agent provocadora, o fins i tot (em sap greu, nois, però també sou veterans) Slayer, història viva del thrash metal. Altres tòtems contemporanis: The Magnetic Fields (megaconcert en dues partes) i Aphex Twin.

Explorar el present

Explorar el presentPerò el principal tret d’identitat del Primavera potser és la seva condició d’aparador selecte de l’actualitat: en cosa de tres dies (set si un s’escapa a les actuacions a sala del Primavera als Clubs) un es pot posar al dia de moltes de les coses bones que s’estan fent en la música del moment. És millor no dir música alternativa: aquesta mena d’etiquetes són obsoletes (Katy Perry està produïda en el seu nou disc per Hot Chip i Purity Ring, dos grups suposadament per a indies) i només serveixen per solidificar prejudicis i inèrcies: el Primavera Sound és un festival per a amants de la música. Punt.

Fent unes caminades pel Fòrum es podran aprendre o corroborar un munt de coses. Per exemple, que molt del millor rock actual, d’arrels i amb puntes, és fet per dones. No hi ha excusa per parlar de la mort del rock quan hi ha artistes com Mitski, Angel Olsen o, en una òrbita més folk i espectral, Weyes Blood, la més seriosa aspirant a Karen Dalton del segle XXI.

També es podrà entendre que els gèneres negres són motor capital de la música popular actual, gravada per negres o no. The xx són Womack & Womack filtrats per la música de clubs british. El rap modern és font d’inspiració per a The Afghan Whigs, com ha declarat Greg Dulli a l’entrevista que publiquem avui mateix. Whitney, banda de jovenets blancs, s’alimenta del soul per donar intensitat emocional a les seves cançons. Per altra banda, tot i que Frank Ocean hagi causat baixa, encara queden artistes negres al cartell com Solange, Skepta, Killer Mike de Run The Jewels…

Notícies relacionades

Música, fantasia, dansa i burlesque

Gener i Castillo, els més venuts de Sant Jordi (per ara)

Més per comprovar: el ressorgiment i renovació de la més atmosfèrica música de sintetitzador, a través de l’intrigant pas pel festival de S U R V I V E (dos membres del qual es van encarregar de la banda sonora de Stranger things); les últimes tendències en música de ball, gràcies a la renovada aposta Primavera Bits… O, per descomptat, la bona salut de l’escena estatal, ja des de l’angle del pop d’autor (Mishima, Núria Graham, Aries), el noise amb emoció (Triángulo de Amor Bizarro) o el discutit trap (Agorazein). El laberint de gèneres i reflexos és, en realitat, gairebé infinit: escullin la seva aventura.

(A sota, 'playlist' amb una selecció d'artistes destacats del PS17).