PUBLICACIÓ DEL LLIBRE 'JAZZ IMAGES'

El fotògraf amb ànima de 'jazzman'

La seva amistat amb les estrelles del gènere va permetre a Jean-Pierre Leloir retratar en la intimitat Miles Davis, Nina Simone, John Coltrane, Sarah Vaughan i molts més

lpedragosa38557096 icult imagen del libro jazz images firma jean pierre lelo170526203148

lpedragosa38557096 icult imagen del  libro  jazz images firma  jean pierre lelo170526203148
lpedragosa38557095 icult imagen del  libro  jazz images firma  jean pierre lelo170526203200
lpedragosa38557154 leloir170526203313
lpedragosa38557130 leloir170526203240
lpedragosa38557131 leloir170526203306
lpedragosa38557084 leloir170526203127
lpedragosa38557112 leloir170526203224

/

3
Es llegeix en minuts
Marta Cervera
Marta Cervera

Periodista

ver +

«No era només un fotògraf, era també el guardià de la nostra història», declara el multipremiat i polifacètic músic Quincy Jones a la introducció de Jazz images (Elemental Music Records), un llibre que recull les fotos de Jean-Pierre Leloir (París, 1931-2010). L’obra del fotoperiodista francès, gran amant del jazz i d’altres estils musicals, està reunida en un extens arxiu a París, i ara algunes de les seves millors imatges, moltes 

inèdites, han sigut recopilades per Gerardo Cañellas i Jordi Soley en un luxós volum. A part de fotografies, Jazz images inclou un compacte amb 18 peces seleccionades d’entre una col·lecció d’àlbums llegendaris amb portades de Leloir.

    «La idea del llibre va sorgir de forma improvisada», confessa Soley, col·leccionista de jazz i antic propietari de la botiga Jazz Collectors, que es va embarcar en aquesta aventura juntament amb el també col·leccionista de jazz i fotògraf Cañellas, que regenta dos clubs de jazz, un a Palma i un altre a Buenos Aires. Per a tots dos, penetrar en l’immens arxiu de Leloir a París va ser fascinant. Escollir entre tantes imatges, no obstant, va suposar un drama. Costava molt deixar fora fotos que consideraven històriques. «Totes eren d’una qualitat brutal. Al final ens vam decantar per aquelles que més ens havien agradat i per les més sorprenents». 

    Entre aquestes últimes, per exemple, hi ha una sèrie dedicada a Miles Davis en què el trompetista negre, conegut pel seu caràcter complicat, apareix relaxat i somrient a la Costa Blava. Als anys 50 i 60, els músics de

jazz que van descobrir Europa van connectar no tan sols amb un nou públic, sinó amb una altra forma de vida. Mentre que al seu país se’ls impedia allotjar-se als hotels de Las Vegas on actuaven i havien d’utilitzar la porta de servei pel seu color, a França eren tractats com a estrelles. 

Platges i piscines

Cal posar en context, per tant, aquestes fotos de Miles Davis en una gandula o de Nina Simone banyant-se en una piscina d’hotel amb la seva filla. Aquest tipus d’imatges dels artistes en situacions quotidianes a la Costa Blava, allunyats dels focus, mostra la confiança que Leloir tenia amb els grans noms del 

jazz. La seva discreció i la seva admiració sincera van ser clau per poder-se acostar tant als músics. «En realitat, el mateix Jean-Pierre era un músic, però el seu instrument era la càmera, de la qual no se separava mai», assenyala Michel Legrand, que apareix al llibre molt jove, el 1966, dirigint la banda sonora de Les demoiselles de Rochefort.    

    Quincy Jones admet que es va emocionar al veure una foto de Jazz images en què apareix al seu apartament de París amb Sarah Vaughan el 1958 escoltant música en un electròfon de l’època. «Leloir tenia un talent únic per preservar tota l’atmosfera i les emocions del moment. No es va comportar mai com un paparazzi, sinó com un amic», va escriure el guanyador de 79 premis Grammy després de veure el llibre.  

    Són imatges d’una altra època. Un període que ja sembla molt llunyà i en què un podia arribar fins a l’escaleta de l’avió per captar la primera o l’última imatge d’un artista al país. Així, apareixen un relaxat Count Basie, amb la seva càmera de turista penjada a l’arribar a l’aeroport de Niça per actuar al Festival d’Antíbol del 1961, i un elegant Lester Young, el 1959, a l’aeroport d’Orly.

Portades de discos

Notícies relacionades

Les imatges de Leloir van il·lustrar moltes edicions europees d’àlbums de jazz dels anys 50, 60 i 70. Ell seguia l’escena francesa del jazz, però també era amic d’artistes de la chanson. Era un habitual dels concerts a París, els festivals d’Antíbol i Cannes. «Li agradava molt treballar al backstage. Ja hi havia altres llibres seus dedicats a aquestes fotos, per això el nostre inclou un altre tipus d’imatges més íntimes dels artistes», apunta Soley. I destaca un retrat de John Coltrane en què el saxofonista apareix somrient. «Gairebé no hi ha fotografies seves on se’l vegi així». 

    Coincidint amb el pròxim festival de Jazz Internacional de Barcelona, a l’octubre, les botigues FNAC de L’Illa i El Triangle organitzaran una exposició amb imatges de Leloir. De moment, el llibre ja està a la venda a totes dues.